Futur amb garanties

La gent del carrer no hi entén gaire res de tot això que passa amb els bancs i les caixes. És evident que les xifres que mouen fan perdre el son a tothom, sobretot si l'economia familiar depèn a final de mes d'haver estalviat deu euros per aquí o quaranta per allà. A tothom superen, per exemple, les grans xifres de diners que es mouen a determinats nivells. I no parlem de 600.000 euros, sinó de milions d'euros, és a dir, de milers de milions de pessetes, perquè, quan es tracta de quantitats grans, molts encara compten en pessetes. Allò que fa sortir de polleguera és, sobretot, l'alegria amb què els directius d'aquestes entitats parlen de guanys o de pèrdues o de les milionàries ajudes que han rebut o han de rebre per poder «afrontar el futur amb garanties». Tot plegat seria molt maco si no fos perquè hi ha un munt de gent que ha d'afrontar, no el futur, sinó el dia a dia, sense cap garantia. I ja sé que tota la culpa no és pas dels bancs i les caixes...