Keep calm
Estat policial
El ministre Fernando Grande-Marlaska va comparèixer el 17 de febrer en la comissió d’Interior del Congrés i va insistir que el govern espanyol volia derogar la llei mordassa i substituir-la –no fos cas– per una nova llei de seguretat ciutadana “adaptada als valors constitucionals”. Efectivament, el PSOE i Podem, tots dos ara al govern, volien derogar una llei amb la qual, segons el Síndic de Greuges, “les forces de l’ordre públic tenen la facultat de declarar-te culpable”. Un mes i mig després d’aquella afirmació de Grande-Marlaska en seu parlamentaria, en només tres setmanes d’estat d’alarma, la llei mordassa ha servit per posar 330.000 sancions i detenir 2.845 persones. Són dades fins al 4 d’abril i signifiquen més denúncies que en tot el 2019. S’ha posat una sanció cada cinc segons. La llei mordassa, impulsada per Jorge Fernández Díaz i aprovada només amb els vots del PP el 2015, és una llei antidemocràtica. El dia que es va votar al Congrés, Alberto Garzón es va tapar la boca amb un morrió de roba. Avui s’asseu al Consell de Ministres. “No superaria cap estàndard democràtic”, va dir Pablo Iglesias. Avui s’asseu al Consell de Ministres. Però no passa res. No hi ha cap escàndol. És imprescindible llegir Géraldine Schwarz, autora de Los amnésicos, publicada per Tusquets el 2019, en què parla dels alemanys que van mirar cap a un altre costat. Schwarz lamenta ara que la pandèmia demostri que la gent és molt capaç de dir no a la llibertat amb una facilitat bestial i en nom de la seguretat. Ningú posa en dubte el confinament espanyol. I català. Amb regles tan estrictes que arriben a l’absurditat. “No pots nedar al mar, encara que la platja estigui deserta, no pots anar sola a la muntanya... és ridícul. Però la gent obeeix d’un dia per l’altre. Són regles proporcionals a l’amenaça?”, ha dit Géraldine a El País. Ens hem menjat l’estat policial amb patates. I qui discrepa, en aquest lamentable discurset d’autoajuda en què ens hem instal·lat, és titllat d’insolidari i irresponsable. Bon profit.