Full de ruta
Perdre el curs escolar
Llegeixo estupefacta com alguns que es fan dir “experts en educació” aconsellen, pel que sembla sense despentinar-se, que els continguts que els alumnes segueixen durant la quarantena siguin avaluables. Com que alguna cosa en saben, se suposa que d’educació, fan l’excepció de les famílies que no disposen dels mitjans tecnològics necessaris. Ves per on, problema resolt. I feina justificada. Jo demano a aquests experts, i a qui intervingui en el disseny de l’estratègia educativa que se seguirà els pròxims mesos, que renunciïn a dibuixar les polítiques des d’un despatx, o des de casa seva, i s’escoltin els que baixen cada dia a l’arena. Entendre que la bretxa digital no és l’únic mur a superar és clau per tancar el curs escolar amb la garantia que cap menor en queda al marge. Ni tan sols es pot parlar de bretxa social com a únic handicap. O algú pot creure que, ara per ara, té un gran suport familiar en els estudis el fill o la filla d’uns pares que estan fent jornades laborals de dotze hores, el d’una mare soltera o separada que aquests dies s’ha de multiplicar per deu o el nen o la nena que ha perdut l’avi per culpa del maleït virus. Enmig d’una pandèmia que mata, de debò és tan important omplir les caselles de les notes quan arribi el juny? Com a mare de dos menors, no escapo dels comentaris de molts progenitors als grups de l’escola. Són els que estan molt angoixats perquè, sota el seu criteri també d’expert, els seus fills perdran el curs escolar. Imagino que són els mateixos que, si es reprèn el curs, exigiran que s’intensifiquin les hores lectives, no sigui que el seu fill aprengui la taula de multiplicar del 5 a l’octubre en lloc del mes vinent, com li havien explicat que passaria. Personalment, m’importa un rave on van a parar els continguts que la canalla no adquirirà durant el confinament. M’interessa ben poc l’avaluació del juny. Preferiria que els mestres invertissin el tancament a aprendre formes de fer un bon acompanyament emocional. Aleshores tots haurem guanyat.