Lliçons de la pandèmia

L’Estat ens frena no solament a nivell econòmic, com han dit del dret i del revés els economistes més diferents, de premis Nobel a professors, de teòrics a pràctics. Amb els 16.000 milions de dèficit anual que van a Madrid i no tornen –reconeguts pel mateix Estat– tot el que fem bé seria encara millor; els treballadors s’assegurarien uns diners que ara se’ls neguen o bé els autònoms no pagarien abans de rebre el retorn de l’IVA.

La centralització sanitària és ineficaç i arcaica; ho veu qui pensa una mica. Després de gairebé 40 anys del traspàs de competències mèdiques i sanitàries als territoris, recuperar via decret la sanitat pública és forassenyat. No és un decisió mèdica, és política.

Els nous Pactes de la Moncloa són una enganyifa. El voler perpetuar la situació política present. És una ensarronada, com ho van ser els anteriors, per mantenir l’statu quo de l’Espanya sortida de la Transició entre franquistes i PSOE i PCE d’aleshores. Ara també la dreta o esquerra espanyola neguen els nostres drets nacionals i el de l’autodeterminació.

Els mitjans són pregoners del poder a Espanya i a Catalunya. L’exemple de proximitat, eficiència i imparcialitat de les emissores públiques i privades del país per informar la població és lacerant si ho comparem amb els mateixos mitjans a escala estatal. Públic i privat. De vergonya. En rebre suculentes donacions del PSOE-Comuns, han fet de pamfletaris dels partits estatals. Fins i tot insultant la Generalitat i el seu govern –tot i estant malalts president i vicepresident– en uns nivells de mentida que han situat –hi ha dignes excepcions– els mitjans de la caverna i els dits progres al mateix nivell de misèria moral.

Som una espècie animal més. La llibertat a tot arreu del planeta dels animals ens ha de fer veure que hem de preservar de debò el medi natural. No solament el canvi climàtic, sinó tot, protegint i potenciant els espais naturals i totes les espècies. Els humans som una col·lectivitat. Hem de defensar nacions i pobles, llengües i cultures, la més variada diversitat, i tanmateix tots som al mateix planeta. No serveixen els tancaments de fronteres estatals; la recerca i els estudis han de tenir com a objectiu la humanitat sencera.

La llibertat està amenaçada. L’ús del control per part de les tecnologies actuals posa en perill les persones. La pandèmia pot ser l’excusa per retallar drets humans i democràtics bàsics. A l’Estat espanyol és més perillós, en ser feble en democràcia. Davant la proposta catalana pot aparèixer el nacionalisme més excloent i repressor.

La Unió Europea està fracassant. Cal resoldre problemes, fugir de l’estatalisme que no respon als reptes d’avui. Cal una Europa més forta a partir de la base democràtica. Dels anhels de la gent. Davant el fracàs dels mercats i negocis, cal tornar a l’ideal fundacional. L’Europa dels pobles i les nacions.