Opinió

Opinió

Xavier Rius Sant

Les lleis d’alarma i la crisi econòmica

Ningú no dubta que la majo­ria d’estats apro­va­ran nous marcs legals per com­ba­tre cri­sis sanitàries com la que estem vivint i per donar cober­tura plena i més marge d’actu­ació a pràcti­ques que reta­llen drets i lli­ber­tats com el con­fi­na­ment i les geo­lo­ca­lit­za­ci­ons. L’Estat espa­nyol no és la Xina, on tot­hom surt de casa amb un telèfon mòbil que indica on pot i on no pot anar, segons a quina cate­go­ria els han clas­si­fi­cat, amb els ser­veis de segu­re­tat que saben amb qui interac­tua. Però el 27 de març el But­lletí Ofi­cial de l’Estat va publi­car un decret que apro­vava una sèrie de mesu­res “per pro­te­gir la salut i la segu­re­tat” que per­me­ten de veri­fi­car en quina comu­ni­tat autònoma hi ha cada ter­mi­nal de telèfon i els seus movi­ments i dona cober­tura a un sis­tema d’auto­a­va­lu­ació mèdica simi­lar al que va desen­vo­lu­par la Gene­ra­li­tat, a la qual cosa s’afe­geix una geo­lo­ca­lit­zació voluntària.

Els estats auto­ri­ta­ris, amb man­can­ces democràtiques o amb governs popu­lis­tes que feia anys que reta­lla­ven drets i lli­ber­tats, ho estan apro­fi­tant per afe­blir la sepa­ració de poders i les lli­ber­tats de premsa i d’expressió. A Hon­gria, Vik­tor Orbán ha apro­vat una llei que li per­met de gover­nar inde­fi­ni­da­ment per decret i d’empre­so­nar qui difon­gui infor­ma­ci­ons crítiques. A països àrabs que patien revol­tes, com Algèria i l’Iraq, el coro­na­vi­rus ha bui­dat les pla­ces, i ara que no hi ha dret a mani­fes­tar-se alguns dels seus diri­gents han estat empre­so­nats. Al Mar­roc, l’Iran, Jordània, els Emi­rats Àrabs i Oman, on els governs tenen la clau ràpida per fer apa­ga­des digi­tals, s’ha pro­hi­bit la venda de dia­ris en paper, cosa que també ha sig­ni­fi­cat un cop econòmic que debi­lita encara més els mit­jans inde­pen­dents.

Més enllà dels con­flic­tes de com­petències i de l’ine­ficaç recen­tra­lit­zació feta pel govern de Pedro Sánchez, tant el Pro­ci­cat, el pla de Pro­tecció Civil de la Gene­ra­li­tat, com els arti­cles de la llei d’estat d’alarma de 1981, han que­dat superats per les mesu­res que s’han hagut de pren­dre, que aquí, més enllà de certs incom­pli­ments de les nor­mes de con­fi­na­ment, en alguns casos con­tra­dictòries, han estat majo­ritària­ment obeïdes. El con­fi­na­ment a l’Estat espa­nyol és molt més estricte que els dels països del nos­tre entorn, i no s’ha permès ni que els nens sur­tin a fer un tomb, ni poder anar a córrer o cami­nar una estona en soli­tari. Resulta con­tra­dic­tori veure les llar­gues cues espe­rant per entrar en un cen­tre comer­cial o una botiga i que no es per­meti a per­so­nes amb pato­lo­gies arti­cu­lars, de sobrepès o coronàries, sor­tir a cami­nar. Res­tric­ci­ons que, sí algun par­ti­cu­lar o alguna asso­ci­ació de malats les portés als tri­bu­nals, pro­ba­ble­ment els dona­rien la raó, fet que forçaria el govern a rec­ti­fi­car, com va fer amb els nens autis­tes.

És d’espe­rar que, quan es tro­barà la vacuna o el trac­ta­ment, recu­pe­ra­rem la nor­ma­li­tat d’abraçar-nos. Però caldrà veure si les lleis i les eines de con­trol que apro­va­ran els estats, en el con­text de la greu crisi econòmica i el males­tar social que pati­rem, s’uti­lit­za­ran per vigi­lar on anem, amb qui ens tro­bem, el con­tin­gut dels mis­sat­ges de What­sApp que enviem i si seran uti­lit­za­des per empre­so­nar dis­si­dents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.