A primera línia

No els des­co­briré pas res de nou si els dic que amb aquest coi de virus en algun moment m’he que­dat encan­tat mirant en directe les rodes de premsa del govern, que a vega­des val la pena seguir només per veure com es retra­ten alguns peri­o­dis­tes. Les d’Espa­nya, els ho con­fesso, les miro menys perquè de tant en tant hi posen mili­tars. És curiós, a casa nos­tra, com ens hem acos­tu­mat a veure diària­ment el trio Budó-Vergés-Buch, men­tre que, a d’altres mem­bres de l’exe­cu­tiu, els veiem en comp­ta­des oca­si­ons. Budó fa fra­ses cur­tes, és con­tun­dent i ha après a fugir d’estudi quan al govern li convé; Buch les deixa anar com si res i de tant en tant ens diu allò del “gobi­erno de España”, i a Vergés no se li pot negar que li ha tocat el paper més com­pli­cat i que se’n surt molt bé, i que si no és arreu ho sem­bla. Els ha tocat ser a pri­mera línia i hi són. Em pre­gunto què pas­sarà després: hau­ran gua­nyat punts, en les seves res­pec­ti­ves for­ma­ci­ons? Influirà, en la seva car­rera política? Els veu­rem dife­rent, tots ple­gats, després de tants dies de tenir-los a dins de casa? Ja ho veu­rem.