Sense eleccions a la vista

Ens hi havíem passat dies i dies, especulant sobre quan serien les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Que si maig o juny, que si setembre... El president Quim Torra (“Un cop aprovat el pressupost, anunciaré la data de les eleccions”, 29/01/2020) les ha descartat aquesta setmana en una entrevista amb mitjans de comunicació internacionals (“Ningú entendria que ara hi hagués eleccions o inclús que es posés una data”, 16/04/2020) i ara, com està passant amb tot (amb el curs escolar, amb la lliga de futbol...), ha tirat la pilota endavant. En política, el virus també ha convertit en possibles coses que no ho semblaven. Semblava que Torra passaria a la història com un president amb un mandat curt (també gràcies al Suprem), i resulta que al final haurà estat més temps a Palau que Puigdemont (gràcies al 155), i que Mas en una de les seves dues legislatures. La setmana vinent, tot fa pensar que hi haurà pressupost (amb un ple estrany, en què alguns diputats que no ho van poder fer per investir Puigdemont, ara sí, podran votar telemàticament), però que, com ja ha avançat Torra, d’eleccions a la cantonada, ni parlar-ne. No és pas que s’hagin calmat les coses, en el govern. Intueixo que les tensions internes (aquelles que duien ERC a tenir pressa per anar a eleccions, i JxCat a guanyar temps per poder-se reordenar) hi deuen ser igual o més. Sentint aquests dies les declaracions dels uns i els altres –sobre la gestió mateixa de la crisi– (i parant bé l’orella, perquè hi ha coses que no se senten del tot si no pares molt bé l’orella), hi ha moments en què em sembla que potser fins i tot s’han accentuat. I si parlem dels pactos de La Moncloa, dels famosos pactos de La Moncloa que ara s’han convertit en una mesa de la reconstrucción, m’ho sembla encara més. Però no em facin cas, que no és res més que una intuïció o allò que em sembla entendre escoltant-los. I, parlant de taules, els recordo que abans de la de la reconstrucción n’hi havia hagut una que es deia del diálogo, que es va reunir només un cop i no n’hem sabut mai res més. Ah, sí, és per culpa del virus, del virus...