I després, què?

El que està passant al món mundial pot semblar un malson, però no ho és. És una realitat que ni les ments més visionàries, ni els escriptors de novel·la negra havien imaginat mai. Qui es podia imaginar que aquest món tan tècnic, tan orgullós de poder-ho tot, tan convençut de trobar la immortalitat, de cop i volta, per culpa d’un virus, ho para tot i a tot arreu. Qui es podia imaginar que, en aquest món tan superpoderós, un papu desconegut pogués confinar milions i milions de persones? Qui hauria suposat que, després de centenars de reunions, fòrums, conferències que parlaven de l’escalfament del planeta i que calia un programa seriós per a evitar la desfeta i que pràcticament ningú complia... ara, de cop, es parés tot. La causa és el virus, però parar-ho tot ho han decidit aquells que mai feien cas de res i que no creien en l’anomenat canvi climàtic.

A hores d’ara ja sumem més de 100.000 morts i les previsions més optimistes parlen d’un milió i ningú sap com parar-ho. A més d’aquesta mortaldat, el problema econòmic, social, psicològic i humanitari que vindrà després serà monumental. Com hi respondrem? Tot continuarà igual que abans que el virus infectés el món sencer? Haurem après alguna cosa? Qui pagarà la crisi provocada pel virus? Els gestos de solidaritat, humanitat, convivència que s’han observat durant la crisi seran un pur miratge? Els més optimistes creuen que res no serà igual i que el virus maleït haurà obert les portes a un món millor, solidari, i respectuós amb les persones. Cal desitjar que tinguin raó. Els no tan optimistes pensen que alguna cosa pot millorar, almenys de moment, però que difícilment es notarà en un àmbit global i, especialment, als països del Tercer Món; que si millora alguna cosa serà en el món dels rics. Els més escèptics creuen que tot continuarà igual de malament i, fins i tot, alguns pensen que tot pot empitjorar. Que aquests mals auguris no es compleixin!

Al que sí que hem d’estar molt atents és a assegurar que la democràcia no es vegi restringida. Que les llibertats individuals no puguin ser suspeses, si no és per una causa major com en aquests moments. Segur que no perdrem llibertats? Segur que la democràcia s’instaurarà amb claredat? També haurem d’estar a l’aguait que la crisi no la paguin els mateixos de sempre, els més pobres. Si els governs no fan pagar als que tenen més, estem perduts. Si continua el frau fiscal, no ens en sortirem. I, per últim, hem de lluitar perquè els drets democràtics dels pobles no es perdin. Haurem de lluitar perquè el procés cap a la independència no es vegi escapçat. Tenim molta feina a fer. Cal estar molt atents i disposats a tot.