Com serà la normalitat?

Una petita empresa de càtering al bell mig de Bar­ce­lona. Un taller mecànic inau­gu­rat el mes de gener. Un elec­tri­cista que fa un mes que no tre­pitja la casa de cap cli­ent. Un pin­tor que fart de veure que no li entra ni 1 euro se salta el con­fi­na­ment abans d’hora per anar a tre­ba­llar de manera il·legal. Totes aques­tes són situ­a­ci­ons verídiques de quina és la rea­li­tat de casa nos­tra en aquest més d’un mes tan­cats. Ara, els governs, tant el català com l’espa­nyol, comen­cen a dibui­xar plans de des­con­fi­na­ment que ens per­me­tin tor­nar a la nor­ma­li­tat. Però aquesta nova nor­ma­li­tat serà molt dife­rent. Segu­ra­ment les coses no seran com les recordàvem abans del virus. Almenys no per a molta gent. Només a Cata­lu­nya el nom­bre de tre­ba­lla­dors afec­tats per expe­di­ents de regu­lació d’ocu­pació tem­po­ral arriba a les 678.365 per­so­nes. Les enti­tats soci­als estan sobre­pas­sa­des aquests dies per les peti­ci­ons que els arri­ben, i que no seran res com­pa­ra­des amb les que hau­ran d’aten­dre d’aquí a unes set­ma­nes. Molta mai­nada ha pen­jat als seus bal­cons l’arc de Sant Martí amb la ins­cripció “tot sor­tirà bé”, però la rea­li­tat és que no tot sor­tirà bé per a tot­hom.

La crisi del coro­na­vi­rus deixa com a lle­gat milers de per­so­nes mor­tes, la feblesa d’un sis­tema econòmic que no s’havia aca­bat de recu­pe­rar de la pata­cada de fa 12 anys i moltíssima gent per­ju­di­cada. No es tracta de ser fata­lista ni pes­si­mista. Però la rea­li­tat és la que és i les xifres ho cons­ta­ten. Tots els polítics pro­me­ten que faran mans i mànigues per mini­mit­zar els efec­tes col·late­rals d’aquesta situ­ació. Ho han fet per activa i per pas­siva pro­me­tent ajuts als petits empre­sa­ris i els autònoms. Unes aju­des que no arri­ben i que, si ho fan, tenen tanta lle­tra petita que hi ha qui es plan­teja renun­ciar-hi. Hi haurà sec­tors com ara el turístic i la res­tau­ració que que­da­ran tocats i, molts, enfon­sats. Està molt bé que ens donin mis­sat­ges posi­tius, que ens en sor­ti­rem i que el retorn cap a la nor­ma­li­tat s’acosta cada cop més. El que no ens expli­quen de veri­tat és com serà aquesta nor­ma­li­tat.