Pandèmia i frivolitat

La crisi econòmica que està a punt d’abatre’s sobre les nostres testes i els nostres teulats quan encara el virus és l’amo de l’escena, és una catàstrofe ja inevitable; en alguns països es resistirà més que menys, en d’altres no: els desgraciats seran, en el mapa d’Europa, els països meridionals, ras i curt. L’Estat espanyol ha actuat pèssimament, s’ha arribat tard, s’ha potinejat tot, s’ha tirat de burocràcia i no d’eficàcia, s’ha apel·lat a una unió sagrada que no és sinó una trompeta en el buit.

Les evidències ens posen capdavanters europeus en ineficàcia, són paleses les mancances de previsió i de gestió correcta, l’Estat orgullós que patim exigeix als països de més al nord que l’ajudin... i que sigui generosament. Els països del nord des del primer moment van fer tests a tothom, van prevenir i preparar material sense esperar que se’ls compliqués el panorama; als diaris alemanys veureu la irritació que menarà a una resposta dura: si hi posen els diners serà com a Grècia, amb rescat endogalador. I aquí, cop de Don Pelayo, i de patrioterisme. Aquells països saben que els nostres màxims responsables han traslladat immenses fortunes a paradisos fiscals, que hi ha milers de milions mal comptabilitzats, que no hi ha bona mà per fer sirgar a la moderna un sistema tossudament egocèntric i excèntric en la despesa (vegi’s els AVE). Mà foradada a doll. Aquest mateix diari s’hi ha referit amb articles de pes i contundència, per mà d’especialistes i de comentaristes. Doncs ara ens toca passar-les repicades tota una generació. Per què els que hem fet bondat som ignorats a més d’apallissats? Endevinem un horitzó de fortes retallades, de cinturons molt estrets, de zero luxe i d’esperances fallides.

Els més innocents som els ciutadans, que fa temps que sofrim, com serfs medievals, la follia corrupta dels de dalt. Per això tenim tot el dret del món, i sé com és de dura la reacció proposada, d’emprendre una acció penal contra els coronats i els governants que estaven al front en aquell moment, és a dir, contra els que no van saber comprar bé ni a temps, que van amuntegar alegrement gentades quan ja corria el virus, que, frívolament, van deixar campar dins i fora de Madrid, que van confinar tard, que no saberen tapar forats, ni van escoltar assenyats consells, i per descomptat, res que vingui de Catalunya. Ells no escolten res, són fora del temps i del seny. Una pandèmia no es combat amb una pandereta.