D’ETA a Cicatriz

Recentment, Movistar ha estrenat la sèrie La línea invisible, dirigida per Mariano Barroso (Sant Just Desvern, 1959): un retrat magnífic de com ETA va passar, en la segona meitat dels anys seixanta, de ser una versió més esquerrana de les joventuts del PNB a una banda armada o una organització terrorista, segons les perspectives ideològiques, que la sèrie sap mantenir en un bon –i difícil– equilibri, en benefici de la trama i de la construcció d’uns personatges que no són només bons o dolents, com tothom. Cal destacar el bon treball dels actors i actrius protagonistes i secundaris, entre ells uns quants joves intèrprets catalans d’ofici més que contrastat, començant per Àlex Munner (Barcelona, 1995) –que, a propòsit, es diu Zubizarreta de segon cognom– i Enric Auquer (Rupià, 1988), guanyador de l’últim Goya al millor actor revelació per Quien a hierro mata. Munner i Auquer són, en la ficció, els germans Txabi i José Antonio Etxebarrieta, que formen l’epicentre d’aquesta història més o menys coneguda per qualsevol persona interessada en la lluita antifranquista. Tots dos van ser peces clau en la V Assemblea que va excloure d’ETA els sectors sindicalistes menys nacionalistes, per concentrar-se en l’alliberament d’Euskadi a través de les armes. No és cap spoiler dir que Txabi va ser el primer membre de l’organització que va matar i que van matar, el 1968, als 23 anys. José Antonio, que va ser el gran referent ideològic del seu germà, va quedar postergat a una posició més teòrica per una greu malaltia, que el va matar pocs anys més tard, el 1973, després d’haver participat com a advocat defensor en el procés de Burgos contra setze membres d’ETA.

La història de la família Etxebarrieta té connexions singulars: el fill d’un cosí de José Antonio i Txabi –de fet, a internet apareix sovint com el seu nebot– va ser Natxo Etxebarrieta, cantant de Cicatriz, una de les grans bandes basques de punk sorgides en els anys vuitanta, quan Euskadi era una olla de pressió de violència, drogues dures i conflictivitat social. Nascuts com Cicatriz en la Matriz en un centre de desintoxicació, aquests irreductibles van deixar tres discos en estudi i un en directe, inclòs un debut monumental (Inadaptados, 1986), en una trajectòria plena de baixes: els seus quatre membres originals van morir per la sida o per sobredosi, tres dels quals entre el 1994 i el 1996. L’últim va ser Natxo. Com recordàvem fa uns mesos, Cicatriz, Kitsch i Código Neurótico van protagonitzar el 1992 l’últim concert que es va portar a terme a les Casernes de Girona. Eren altres guerres.