Impacte econòmic de laboratori

La primera lliçó de qualsevol curs d’Economia defineix aquesta matèria com una ciència social, que estudia uns fets (econòmics) que no es poden destriar o separar de la societat o l’entorn en què es produeixen. A diferència de les ciències experimentals, les situacions analitzades pels economistes no són reproduïbles en un laboratori ni en cap altre lloc aïllat sense les interaccions inherents al subjecte d’estudi. Això comporta un cert grau d’imprecisió de l’anàlisi econòmica i, tot i que podem apuntar l’evolució futura de les coses amb bastant encert, mai podrem assegurar al cent per cent el que acabarà passant. Un exemple d’aquesta (inevitable) imprecisió és conèixer l’impacte econòmic d’una empresa, institució pública i/o privada, esdeveniment esportiu o cultural o qualsevol altra situació amb afluència de visitants, creació d’ocupació o bé increment de la demanda en una regió concreta o en una àrea més àmplia.

Al llarg de la seva història, la ciència econòmica ha desenvolupat mètodes capaços de fer quantificacions acurades de l’impacte econòmic d’empreses, institucions i tot tipus d’esdeveniments. Aquests mètodes parteixen d’una sèrie d’hipòtesis sobre el funcionament dels mercats i la interrelació entre els sectors productius. A més de la representació de l’economia, els models d’impacte econòmic quantifiquen la despesa directa efectuada per l’empresa o situació que es desitja analitzar i apliquen criteris d’aïllament o d’extracció d’aquesta despesa de la resta del sistema econòmic. La diferència de la producció amb i sense la unitat estudiada aporta una quantificació de quant (amb ’t’) representa i quant aporta. Però aquesta és una forma artificial de tractar el subjecte d’estudi, atès que s’extreu completament i de forma fictícia de l’economia. Per entendre aquesta limitació, quin sentit tindria eliminar les gasolineres del model i mantenir la indústria de refinat de petroli? O extreure una empresa que fabrica teixits i alhora mantenir tota la indústria de confecció i moda?

L’emergència sanitària actual ha ocasionat una caiguda dràstica, si no completa, de l’activitat de moltíssimes empreses (hotels, companyies de transport aeri, producció d’automòbils, etc.) i d’activitats i esdeveniments de tot tipus (campionats esportius, Festivitat de Sant Jordi, etc.). No cal dir que aquesta situació és excepcional des de tots els punts de vista, especialment per les repercussions socials presents i futures. És també una situació excepcional des d’un punt de vista acadèmic; eliminar d’avui per demà l’activitat de molts sectors econòmics té un efecte per als models d’impacte econòmic assimilable a reproduir un assaig en un laboratori. Si aquesta és la forma d’apropar l’economia a les ciències experimentals, valdria més no moure’ns del terreny (inexacte) de les ciències socials.