La Covid com a excusa

Quan estem discutint cada dia la gestió del problema global que ha generat la Covid-19, hi ha qui considera que convé reforçar la unitat dels pobles ibèrics al voltant de la taula central que representa La Moncloa institució. L’opinió de Catalunya, avançada de la sanitat, la transformació industrial urgent i la investigació, no compta ni és escoltada. No pensen a La Moncloa, i menys a La Zarzuela, que la diversitat és una mostra de riquesa, mentre que la unitat de paraula, de bandera i de pensament, encara que sigui amb l’excusa estètica, gramatical i ortogràfica, és signe de pobresa intel·lectual i de dirigisme. Ni la història ho justifica, però el que mana és el que surt publicat al BOE.

Eva Granados i Ada Colau s’han mostrat les millors acòlits del règim espanyol a Catalunya. Cap paraula amable amb els catalans que no pensen com elles. El partidisme sectari les arrossega cap on no saben, però sí que estan d’acord amb la idea d’unitat i de subordinació de Catalunya als interessos de l’Estat. No pensen a La Moncloa en els avantatges de la política de proximitat i el principi de subsidiarietat propis d’una democràcia europea avançada a escala humana. Catalunya és la més discrepant. Però la discrepància s’atribuirà al nacionalisme “egoista i colpista” dels catalans, l’excusa de sempre per trobar culpables i justificar la repressió.

La Moncloa, Madrid, és en un pla conegut com la Meseta, rodejada de matolls de funcionaris que no deixen veure la importància de la diversitat en la formació de l’opinió, i més si són de partit contrari. No els interessa que es vulgui enterbolir la seva pau i el sou fix amb idees que no han sigut gestionades pel partit o els seus motors ideològics. El confinament els permet no veure més enllà dels matolls. No interessa que la riquesa com diria Anguita sigui la de les indústries i la del camp, perquè caldrà seguir protegint els negocis no productius i l’especulació que omple la bombolla. Dretes i esquerres espanyoles aprofiten ara la por de la societat i l’ansietat que produeix la intranquil·litat motivada per les emocions del moment. Busquen desgastar el govern de l’Estat i mirar d’enderrocar-lo aprofitant els errors en la gestió de la crisi i el descontentament de la gent sense recursos que veu sacrificar encara més el poc que queda del benestar social.

El govern socialista espanyol, amb la proposta de nou Pacte de La Moncloa, ha fet un pas endavant en la seva tasca contra el procés independentista català, aprofitant l’aturada del diàleg compromès en lloc de parlar d’un nou Pacte de San Sebastián per reformar la malmesa i decadent democràcia espanyola, institucions, règim electoral. És evident que la Covid-19 ha facilitat a La Moncloa l’estratègia de dilació que li convenia per no dialogar, sense amagar que són contraris a la independència de Catalunya. El diàleg també està confinat. Ara estan muts davant la caiguda del treball i de les petites i mitjanes indústries i negocis de proximitat, que a alguns convé per seguir amb la precarietat i la mà d’obra barata facilitant la concentració empresarial. També som en plena lluita per reforçar les institucions democràtiques catalanes i desenvolupar els camins per a la independència que no és egoisme ni mostra de rivalitat, sinó d’afirmació de la personalitat nacional de Catalunya.