Reinventar la ciutat

Avui, escriure sobre temes soci­als o sani­ta­ris és una tasca molt com­pli­cada. No sabem què escriure que no s’hagi escrit ni opi­nat ja abans. En aquesta reflexió d’avui, pro­cu­raré refe­rir-me al des­co­bri­ment de noves inter­pre­ta­ci­ons de les parau­les avis, escola, vul­ne­ra­ble, risc, res­pon­sa­bi­li­tat, con­certs, viat­jar, turisme, tos, tre­ball, vide­o­con­ferència, per­ru­que­ria, bar, res­tau­rant, pas­se­jar, nova nor­ma­li­tat, sani­ta­ris, bars, mas­ca­reta, farina, lle­vat, ter­rassa, sabó, exer­cici, residència, ERTO, con­sum, cul­tura, cues, petó, avió, agència de viat­ges, bici­cleta, segu­re­tat... Però hi ha sor­pre­ses. Men­tre que el govern de l’Estat espa­nyol neces­sita prop de 200.000 mili­ons d’euros per tapar el dèficit d’una política econòmica errònia basada en infra­es­truc­tu­res inne­cessàries i la cor­rupció, alguns ajun­ta­ments, amb superàvit per baixa exe­cució del pres­su­post, tenen la sort ara de poder-los inver­tir igno­rant obres empa­rau­la­des. Girona, que es troba en aquesta llista, ha de rein­ven­tar-se després d’aquesta crisi sanitària. Una opor­tu­ni­tat que ha de ser foca­lit­zada a par­tir d’un dis­seny glo­bal d’actu­a­ci­ons que pre­vegi almenys sis grans eixos: la fis­ca­li­tat, l’atenció als més vul­ne­ra­bles, l’edu­cació i la cul­tura, la segu­re­tat, la via­li­tat i l’urba­nisme.

La pri­mera actu­ació ha d’anar diri­gida a modi­fi­car la fis­ca­li­tat de famílies, empre­ses i enti­tats cul­tu­rals i espor­ti­ves. L’incre­ment de l’espai de les ter­ras­ses dels bars no ha de per­ju­di­car els drets dels via­nants. És con­tra­dic­tori el foment dels des­plaçaments segurs dels via­nants amb la reducció de les vore­res en bene­fici dels bars. La segona actu­ació és social, d’atenció als més vul­ne­ra­bles en les neces­si­tats bàsiques com són la llum, l’agua, l’ali­men­tació o el dret a l’habi­tatge. La ter­cera actu­ació és l’edu­cació i la cul­tura, fent de la ciu­tat un nou espai edu­ca­tiu que fomenti l’excel·lència edu­ca­tiva. La cul­tura haurà de pen­sar-se més com a expressió de la igual­tat d’opor­tu­ni­tats per a totes i tots i no com a mer gaudi d’un sec­tor de la ciu­ta­da­nia. La quarta actu­ació ha de pre­veure la segu­re­tat. S’ha de recu­pe­rar el nom­bre de poli­cies muni­ci­pals neces­sa­ris, la poli­cia de barri, els agents cívics. S’ha d’imple­men­tar nous sis­te­mes de con­trol, de senya­lit­za­ci­ons intel·ligents i de repa­ració urgent de les pilo­nes d’accés a deter­mi­nats espais de la ciu­tat. La cin­quena actu­ació fa referència a la via­li­tat. S’ha de man­te­nir de manera per­ma­nent els espais de lli­ber­tat adqui­rits durant la crisi i que han gene­rat la reducció de la con­ta­mi­nació, con­ver­tint el cen­tre de la ciu­tat en un espai lliure de cir­cu­lació. Implica rede­fi­nir les entra­des i sor­ti­des de la ciu­tat, les freqüències del bus urbà i els espais d’apar­ca­ment. I la sisena actu­ació, l’urba­nisme, exi­geix espon­jar espais, dis­se­nyar més espais verds, pro­te­gir defi­ni­ti­va­ment la Devesa i el parc de les Pedre­res. Tot això no serà pos­si­ble sense una visió dife­rent de la ciu­tat, més rea­lista i menys cofoia, que eviti fra­cas­sos estre­pi­to­sos com els de les obres del car­rer de la Creu, de la cen­tral del Molí o les eter­nes obres que es fan a la car­re­tera de Bar­ce­lona per l’entrada sud. Cal fer un pro­fund exa­men de consciència, que mai s’ha fet, expli­car els errors come­sos i esme­nar-los. Aquesta crisi ha actuat com un mirall: ens ha ense­nyat com som real­ment i si no can­viem –ho diuen els experts que tant ens escol­tem aquests dies– som els màxims can­di­dats a des­a­parèixer com a espècie pre­sump­ta­ment intel·ligent.