“Les persones sordes ens sentim oblidades per les institucions”

L’impacte del coronavirus en el col·lectiu de persones sordes ha estat molt fort i s’han quadriplicat els problemes d’accessibilitat informativa i comunicativa que ja patíem en el desenvolupament del nostre dia a dia. Hi ha moltes persones sordes que viuen soles i el confinament els ha suposat un aïllament dràstic; d’altres han estat afectades per un ERTO i han tingut dificultats derivades a l’hora de gestionar l’atur o qualsevol prestació; han proliferat els números d’atenció telefònica o les aplicacions mòbils de serveis públics com a via per comunicar-se o realitzar gestions essencials sense garantir-ne l’accessibilitat perquè sigui realment un servei a tota la comunitat, sense que cap persona se senti exclosa.

La reivindicació és històrica, i des de començament d’any s’han produït diversos fets en què les informacions en situacions d’emergència han estat inaccessibles per a les persones sordes, com ara l’accident a la petroquímica de Tarragona o el temporal Glòria. Quan ens vàrem trobar que les rodes de premsa del govern per la Covid-19 no disposaven d’intèrpret, Fesoca va reclamar aquesta mesura d’accessibilitat, que en altres països, com els EUA i França, i en comunitats com Euskadi i Madrid és més habitual.

Sí. Les institucions obliden la comunitat sorda. Ens sentim d’un estatus inferior a la resta de ciutadans, ja que qui hauria de vetllar per nosaltres, per les nostres necessitats, per fer complir les lleis en matèria d’accessibilitat, no ho fa. I hem de ser nosaltres els que hem d’anar darrere els poders públics reivindicant uns mínims que moltes vegades ni es compleixen.

Sí, falten professionals de la interpretació. I la federació només disposa de 10 intèrprets de llengua de signes per donar resposta a totes les demandes de serveis d’arreu de Catalunya.

Malauradament, no, i arran de la pandèmia la majoria de serveis públics han ofert aquesta via perquè els ciutadans puguin fer gestions i serveis bàsics en el confinament, sense tenir en compte que és una altra barrera comunicativa i informativa per a nosaltres. Per poder fer una trucada telefònica hem de fer servir la plataforma Svisual.

El servei Svisual és una plataforma de videointerpretació per internet que facilita a les persones sordes fer trucades telefòniques convencionals. És a dir, el videointèrpret truca per telèfon al servei i transmet amb veu el que jo dic i en llengua de signes el que em diuen a mi. Malgrat que a la resta de l’Estat és un servei força estès, a Catalunya no ho assumeixen les institucions públiques.

Sí, però hem de tenir en compte que dins del col·lectiu de persones sordes hi ha molta heterogeneïtat en les característiques dels individus. Hi ha un grup que poden seguir una conversa amb la lectura labial, per a ells les mascaretes transparents que s’han ideat són una eina fabulosa. I hi ha un altre grup que o bé no tenen aquesta habilitat i només capten algunes paraules o bé no són capaços d’entendre quasi res per diferents motius. Les persones d’aquest últim grup són les que majoritàriament representa la Fesoca, i es comuniquen mitjançant la seva llengua natural, la llengua de signes catalana (LSC).

A Catalunya, la llengua de signes que s’usa és la llengua de signes catalana (LSC). És la llengua pròpia de les persones sordes i patrimoni de Catalunya. Les persones sordes no són bilingües en llengua de signes espanyola i catalana, malgrat que l’entenen. La llei de la LSC, però, va néixer òrfena, ja que mai ha tingut un pressupost associat, malgrat les reivindicacions de la Fesoca. Això ha suposat que no s’hagin pogut desplegar i resoldre les necessitats de les persones sordes en els diferents àmbits de la vida, com ara l’educació, la formació, l’ocupació, i l’accessibilitat, en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.