A la tres
El nou pati
“Reobrir l’escola a qualsevol preu pot reconfinar nens en un altre espai i caldrà criteris més clars en la desescalada educativa
La setmana passada van reobrir les escoles a França i les imatges eren decebedores, però hauríem de prendre’n nota i anar-nos-hi acostumant. Ocupació d’aules a terços, taules de separació entre infants, cercles dibuixats amb guix al pati limitant l’espai de joc... Mestres i pares no reconeixien la nova realitat educativa. Ens hi hauria de fer pensar abans de la reobertura en fase 2, ara que el govern ha encarregat al Procicat l’elaboració d’un pla de desescalada per a l’educació i el lleure infantil i juvenil i que comença la desinfecció dels centres. Obrir-los a qualsevol preu pot reconfinar els infants en un altre entorn no domiciliari, ja no l’escola que havien conegut –propera i que compartia fins i tot els virus– sinó a l’edifici de l’antic recinte escolar.
En les crisis calen missatges clars i poques rectificacions –no com els que el govern de l’Estat ha dut a terme amb les rebaixes– i en l’educació esdevenen imprescindibles. La reacció lenta i la cautela han marcat la gestió d’Educació. No sembla prudent que, elaborant-se el pla, el Departament avanci dissabte a la nit que s’obrirà els centres en regions de fase 2 als alumnes dels finals de cicle i que al setembre hi haurà classes partides. Protecció Civil es va afanyar ahir a aclarir que el més important del pla serà atendre les necessitats familiars de conciliació per a les famílies que treballen fora de casa. I la consellera Budó va avisar que encara s’està debatent la proposta.
No hi ha cap model de desescalada escolar ni cap precedent, perquè França ha reobert des d’infantil i Alemanya, des de secundària, per exemple, i sembla força lògic acollir presencialment primer els alumnes dels cursos de final de cicle, però tinguem clar que, a l’escola de la “nova normalitat”, hi prevaldran durant uns mesos criteris laborals, més que educatius i de salut pública. Perquè un dels problemes d’obrir els centres és la mobilitat que generen, sobretot a la ciutat més densa i que encara està en fase 0, Barcelona, que concentra l’oferta escolar concertada a la part alta i la pública als altres barris.
