Guerra al Congrés

Rebo un whatsapp amb comentaris sobre la sessió d’ahir al Congrés, la del ministre Grande-Marlaska defensant-se dels atacs per la destitució del coronel Pérez de los Cobos. El missatge va acompanyat d’unes emoticones de crispetes i, per si no fos prou explícit, incorpora un altre afegit: “Ara riurem.”

Entenc l’estat d’ànim de qui me l’envia, però no el comparteixo gens. Fa més mal que gràcia comprovar com els que van acceptar que el Tribunal Suprem s’aprofités d’atestats, informes i testimonis falsejats de la Guàrdia Civil per enviar a la presó els líders independentistes, s’exclamin ara de la injustícia quan en són ells les víctimes.

Arrossegada per Vox, la dreta espanyola avança desbocada sense estalviar recursos en la seva política d’acoso y derribo al govern “il·legítim” de Sánchez i Iglesias. Judicialitzant, si cal, l’activitat política a compte de la pitjor crisi sanitària que ens ha caigut al damunt. Deuen pensar que només així podran recuperar el poder que van perdre via moció de censura, el poder que se’ls resisteix a les urnes.

Però veient tot l’espectacle d’ahir al Congrés, l’excitació, la retòrica guerracivilista, tota l’artilleria d’assalt, em queda el dubte de si, realment, l’ofensiva salvatge donarà els fruits desitjats o si, per contra, acabarà cohesionant el suport al voltant de Pedro Sánchez i el seu exèrcit precari d’aliats circumstancials.