Europeus però de sota

Europa no ens concedirà cap Pla Marshall per a la reconstrucció post-Covid perquè ja ens el va concedir quan vam ingressar-hi el 1986. Des d’aleshores, han regat l’Estat espanyol amb milions d’euros provinents dels anomenats fons estructurals, en la pràctica un graner d’ajudes destinat a maquillar la trista realitat: no érem europeus ni estàvem preparats per ser-ho. Ja se sap que qui paga l’orquestra tria la música; per això, a canvi de deixar-nos seure al club dels rics, en realitat ens van convertir en més pobres. El primer exemple del dolorós peatge el vam tenir amb el famós arrodoniment del preu del cafè, un euro per pagar el que fins aleshores només ens costava vint cèntims. Aquesta és l’Europa que ara es fa pregar per ajudar-nos a sortir del pou, la mateixa que amb una mà menava la regadora de les subvencions i amb l’altra premia el puny de les exigències, imposant reconversions industrials, quotes lleteres i caríssimes monedes úniques. I així les gasta l’Europa nòrdica representada per aquell camioner espigat que reclamava al primer ministre holandès que no donés ni un cèntim als espanyols i als italians. Exactament la mateixa arrogància que exhibeixen en aquestes reunions de manaires en què es decidirà la quantitat i les condicions del rescat. Un altre eufemisme: en diuen rescat quan en realitat s’anomena segrest i consisteix a endeutar-nos durant tota una generació per assegurar-se que continuem obedientment vinculats a un mercat que també ens necessita per col·locar les seves mercaderies. Això sí, com que no estan disposats a renunciar a les desaforades vacances en un territori que ells imaginen poblat d’amants de l’alcohol i les migdiades, pressionen fort per aixecar com més aviat millor les barreres sanitàries que ara els separen del parèntesi paradisíac. L’Europa de valors compartits que ens van vendre el 1986 va mostrar el seu autèntic rostre en la crisi del 2008, trinxant sense manies els pobres grecs i enviant un missatge inequívoc a tots els altres: sí, sou europeus, però del sud, que sempre es mira de dalt cap a baix.