Les mesures penals alternatives: el sentit d' una pena

L'any 2003 van passar per les presons catalanes més d'11.800 persones. L'any passat, ho van fer 17.200. L'any 2003, complien una mesura alternativa a la presó 1.100 persones. L'any passat, ho van fer 13.800.

Dit d'una altra manera: fa sis anys, 13.000 persones estaven sota aquestes formes de control judicial. L'any passat, la xifra va arribar a les 31.000 persones. És a dir, en aquest període, el control social sobre la població va augmentar un 240%.

El Codi Penal espanyol està passant a la història com a un dels textos més retocats en el seu gènere, si no a tot el món, sí a Europa. Des que va ser aprovat el 1995, ha sofert 25 reformes que han servit principalment per endurir les penes i afegir noves tipologies delictives que ens han situat com a un dels països de l'Europa dels 27 amb més presos per cada 100.000 habitants.

Ha arribat el moment en què la societat superi la idea que les presons són el destí inevitable al qual van a parar totes les persones que incompleixen les lleis penals. Aquesta concepció ja no és raonable, ni útil, ni realista.

Quan parlem de política penitenciària pensem únicament en les presons. I com més lluny, millor. La pena, tanmateix, no ha d'actuar com una mera retribució del delicte. Imaginem, per un moment, un centre penitenciari replet d'homes i dones expiant la culpa sense major ofici ni benefici que veure passar les hores... El resultat, de segur, seria desastrós.

No és perquè ho diguin les normes nacionals i internacionals, com la nostra pròpia Constitució, sinó que obeeix al sentit comú, el més comú dels sentits i, moltes vegades, el menys aplicat: la rehabilitació i reinserció de les persones preses és una de les millors fórmules per garantir una major cohesió social, evitar la reincidència i augmentar la seguretat.

De la mateixa manera que l'administració catalana ha volgut dotar el sistema penitenciari d'aquest esperit constitucional, progressista i humanitzant, també ha pretès forjar un sistema de penes alternatives a la presó dotat de sentit, d'ànima pròpia.

El delicte, per lleu que sigui, no pot quedar impune. A partir d'aquesta premissa i dels mecanismes que ens ofereix el mateix Codi Penal, es tractava de buscar alternatives a la presó en què el càstig tingués un sentit. No es tractava que el sentit de la pena quedés difús, sinó de fer veure tant al penat com a la víctima i a la societat que el responsable del fet punible podia i havia de reparar el dany que havia causat.

Els darrers sis anys, més de 22.000 persones han complert a Catalunya una mesura penal alternativa (MPA). Avui en dia, aquestes mesures concentren el 42,6% de les penes a Catalunya. En cas de no existir les MPA, el sistema penitenciari, que en l'actualitat registra més de 10.700 persones (inclosa la població penada, la preventiva i el tercer grau penitenciari), hauria esdevingut impossible de gestionar i governar.

Altres dades per a la reflexió són que la població sotmesa a MPA els darrers sis anys ha crescut un 687%; que les mesures executades han augmentat un 1.172%, i que les hores de treballs en benefici de la comunitat, principal mesura alternativa que s'aplica (en el 67% dels casos) van ser de 500.000 l'any 2009, un 200% més que l'any 2003.

Les dades, per tant, avalen un sistema que si no fos vàlid, quant als seus objectius, seria rebutjat pels jutjats i magistrats, les demandes d'aplicació dels quals han crescut els darrers sis anys un 2.000%. Si les MPA no fossin efectives tampoc no s'explicaria el fet que les entitats públiques i privades que col·laboren amb l'administració oferint recursos per a l'aplicació de mesures hagin augmentat els darrers dos anys en un 116%, passant de les 514 de 2007 a les 1.114 de 2009, de les quals 469 són públiques, majoritàriament ajuntaments i serveis municipals, i 645, privades.

Contràriament al que algú pogués pensar, l'MPA no és ni una mesura d'impunitat ni tampoc una borsa de treball. Al contrari. La persona que ha de complir la mesura no rep cap remuneració i, per contra, paga la seva culpa prestant un servei social.

Fer companyia a un ancià, ajudar en la higiene diària una anciana, col·laborar en la neteja d'espais públics, atendre el telèfon d'un servei d'urgències, organitzar un banc d'aliments, ensenyar els més desafavorits a llegir i escriure o repoblar un bosc, són tasques que avui en dia no ocupen portades de diaris però que són del tot necessàries.

És en aquest sentit, que les mesures penals alternatives també han esdevingut un suport complementari allà on no poden arribar els ens públics i les entitats privades (sense ànim de lucre), permetent sovint mantenir uns nivells qualitatius i quantitatius adequats dels seus serveis.

Per la seva banda, la persona condemnada, que mereix la sanció penal però no el plus de la reclusió, pot mantenir els seus lligams amb el seu entorn familiar, laboral i social.

És per totes aquestes raons que es tracta d'una pena amb sentit, amb ànima pròpia. Calia una aposta decidida per les altres formes de compliment de les penes que resultin alternatives reals a l'internament a la presó. L'organització social, la tecnologia i les ciències de la conducta han posat a les nostres mans instruments per fer front amb eficàcia i eficiència a les noves necessitats del nostre sistema penal. És un gran repte i una enorme oportunitat que no podem deixar escapar.