Xarxes de dones, una aposta per canviar la societat

Maria, una executiva amb experiència que ha viscut a cavall de Noruega i Catalunya, una dona d'aparença forta i alhora femenina, m'explica quina ha estat la seva trajectòria vital des que va aterrar a Barcelona per quedar-s'hi a viure, fins a ubicar-se en ple cor de l'Empordà. Fa anys es va apuntar al carro d'un grup de dones catalanes amb formació acadèmica i experiència professional als EUA que no volien renunciar a la seva feminitat sinó realitzar-la i que compartien, a més, el desig de progressar conjuntament: tenien clar que no desitjaven formar part de cap multinacional ni caure en l'aïllament que encara pateixen moltes dones que se senten soles, ja que han acceptat ser tot allò que els altres volen que siguem per convertir-nos en aparador de nosaltres mateixes. Aquesta és una de les causes per les quals actualment una majoria de dones no sabem envellir i madurar sense recórrer al cirurgià de torn, que és allò que dicta la mentalitat d'estètica reduccionista i l'hedonisme en què s'ha instal·lat la nostra societat i que es respira en l'ambient i, en grau superlatiu, en la publicitat. Però els temps estan canviant, Bob Dylan dixit. El fenomen associatiu femení ha crescut de manera notable; moltes dones volem intercanviar experiències, oportunitats de feina i coneixements a través de xarxes d'amistat que ens permeten organitzar trobades, conferències o tallers i ajudar-nos en les nostres relacions professionals. Bona part d'aquestes xarxes –que neixen per generació espontània i solen tenir més fortalesa que projectes oficials puntualment exitosos– funcionen com a grups que es comuniquen on line i es reuneixen periòdicament per fer networking, una manera d'oferir i de rebre oportunitats de treball a escala personal. A Catalunya hi ha registrades més d'un milers d'associacions de dones de diferents ètnies i cultures i amb finalitats molt diverses. Un d'aquests col·lectius és TNG, de qui Maria Ireland és fundadora i que funciona com a grup de suport i de motivació intel·lectual. Com altres grups similars, culturalment divers, es regeix per un codi ètic molt clar i una visió més aviat holística o global de la vida. Això permet que dones d'un determinat perfil ampli –empresàries, professionals qualificades, professores, artistes...– arribem a crear vincles sòlids entre nosaltres i ens ajudem a expressar les nostres capacitats creatives i socialitzadores. És una manera d'actuar que pren sentit en temps de crisi profunda, quan mirem a l'entorn i veiem l'empobriment de moltes famílies.

Parlem de tot això, amb la Maria; no perdrem temps queixant-nos, hi ha massa dones que treballen per rescatar la pròpia identitat, minut a minut, i recuperar l'autoestima i la confiança, transformant inseguretat i pors, en complementació als homes. Estem d'acord que l'antídot al cirurgià estètic és l'exercici del poder personal aplicat amb intel·ligència i generositat, un component espiritual imprescindible per caminar cap a la saviesa de les dones madures que beneficien les comunitats on viuen. La Maria és dels qui saben retirar-se a temps; ha passat el relleu a Cati Cardona, nova moderadora del grup: «Oferir cooperació a qui et substitueix és un tema bàsic» (en prenguin nota els que es dediquen a la política)

El poder de les dones que ens unim és encara un recurs poc explotat en un temps en què governa la tirania del profit immediat, la hipocresia oficial (la d'alguns països europeus que venen armes a Grècia) i el cinisme dels especuladors. És una pena que hàgim d'aprendre a través de tant de sofriment. Moltes dones en som conscients i per això participem en grups com TNG o en iniciatives innovadores com una online.net, una revista que ofereix continguts molt allunyats dels de les revistes femenines que es regeixen per criteris bastant superficials; en canvi, promouen temes que ens interessen en profunditat i es basen en la filosofia de la cooperació, en contraposició a la de la imposició. Simplement perquè cooperar desgrava l'IVA vital i, a més, és gratis.