Keep calm
Viure de la política
Si llegeixen la seva pàgina oficial, comprovaran que va començar a dedicar-se a la política institucional el 1979, amb només 24 anys, quan va ser escollit regidor de Sant Joan Despí. Pocs anys després, però, es va traslladar a Cornellà de Llobregat, on es va mantenir, primer com a regidor i després com a alcalde, des del 1983 fins al 2004. Durant molts anys, a més a més, va combinar aquest càrrec amb el de membre de la Diputació, institució de la qual també va ser president. El 28 d’abril del 2004 va tancar la seva etapa municipalista. Primer el van nomenar ministre i, dos anys després, president de la Generalitat, un càrrec que va ocupar fins al 2010, quan va ser destituït per les urnes. Després d’un curt període de meditació, a finals del 2011 va reaparèixer i va ser nomenat senador en representació del Parlament, un càrrec que va mantenir fins fa un any.
Com hauran pogut endevinar, el protagonista d’aquesta biografia és José Montilla. Amb una carrera tan fecunda, estirada fins a les portes de la jubilació, hom podria pensar que aquest polític viuria un merescut descans gaudint de les seves prerrogatives com a expresident de la Generalitat. Però, en plena pandèmia, quan milers de ciutadans han perdut la feina, Montilla ha estat col·locat a dit, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials, al consell d’administració d’Enagas, al mateix temps que un altre il·lustre socialista, José Blanco, i que el principal assessor de Podem en matèria energètica, Cristóbal Gallego. Un altre dia parlarem de la resta de personatges i d’Enagas, però allò que ens interessa subratllar aquí és la increïble capacitat de supervivència de Montilla, un ex de tot. Alguns em diran que s’ho ha guanyat a les urnes i que tot és molt legal; d’altres hi afegiran que hi ha posat treball i capacitat de superació, però el que resulta realment rellevant és que una persona visqui de la política, de manera gairebé ininterrompuda, durant més de 40 anys. Una autèntica vergonya.