Recuperació escassa

Fa pocs dies, la Comissió Europea (CE) va presentar la seva proposta per a un pla de recuperació europea, lligat al pressupost a llarg termini (2021-2027) de la Unió Europea (UE). Aquesta proposta, que s’anomena “Next generation EU”, suposaria, diuen, 750 bilions d’euros per als països europeus. Teòricament, 500 bilions en forma de subvencions i 250 en forma de préstecs en un període de dos a tres anys.

Però, quan s’analitza més concretament, la distribució exacta no és tan clara: sembla com si 190 bilions es repartiran en el marc del pressupost europeu (dels quals no és del tot clar quins seran en forma de subvencions i quins en forma de crèdits) i, de la resta, la “Recovery and resilience facility”, amb 560 bilions, 310 serien en forma de subvencions i 250 en forma de préstecs. S’ha estimat que l’Estat espanyol podria rebre 77 bilions en forma de subvencions i 63 en forma de préstecs. Encara que les quantitats puguin fer impressió, la majoria d’experts consideren que es quedaran molt curtes davant de les necessitats reals de recursos. De fet, alguns càlculs estimen que l’impacte econòmic del pla només serà, com a màxim, del 0,56% del PIB de la UE durant quatre anys, i potser en els dos primers podria arribar al 0,86%.

Tanmateix, això és una proposta que ara tindrà un llarg recorregut de negociacions abans de ser aprovada per unanimitat per tots els països de la UE, i ja se sap que a alguns països del nord no els agrada que hi hagi subvencions. Es preveu que duraran fins al desembre 2020 i que el pla no es podrà implementar, en el millor dels casos, fins al gener de 2021. I ningú és capaç de predir com quedarà després d’aquest llarg procés i amb la necessitat d’unanimitat. D’altra banda, de moment no és gens clar si per rebre aquests diners caldrà o no complir certes condicions, concretament si caldrà presentar programes d’ajust o de reformes estructurals. Tampoc és clar si les subvencions o els préstecs s’atribuiran directament als estats membres o aniran lligats a projectes o programes d’inversió específics que podran presentar les regions o les col·lectivitats locals o altres organismes.

Pel que fa als préstecs que concerti la UE sembla que els països (o les institucions corresponents) els podran retornar a molt llarg termini, tot començant els primers reemborsaments a partir de 2028. Pel que fa a les subvencions, és previst de finançar-les a partir d’algunes taxes d’àmbit europeu (sobre les empreses digitals amb una xifra de vendes superior als 750 milions d’euros a la UE, sobre les empreses que generen importants beneficis gràcies a l’existència del mercat únic europeu, sobre les emissions de diòxid de carboni) que, com a molt, podrien suposar 35 bilions d’euros, però sobretot a partir de les contribucions que cada país fa al pressupost europeu. És a dir que, per exemple en el cas de l’Estat espanyol, les subvencions reals que finalment rebrà de la UE serien clarament inferiors als 77 bilions dels quals parlàvem abans, perquè caldria restar-li l’aportació que l’Estat haurà de fer a la CE per finançar el pressupost comunitari.