Futbol o simulacre

Ningú ha explicat el perquè, però la retransmissió televisiva del futbol ha assumit amb naturalitat que pot ser un producte per a ximples en què narrador i realitzador poden viure aliens al periodisme i decidir en directe què ha de ser censurat per a l’espectador. Hi va haver una època en què si un assistent del públic a l’estadi saltava al camp i aturava el joc, la càmera no et tractava de ximple i no mirava al cel: seguia enfocant el que succeïa perquè mereixia ser descrit, que és la raó del periodisme. Però aviat va arribar la condescendència del narrador, que insultava l’espontani i et deia que ell no dona protagonisme a qui vol protagonisme, com si fos un Déu que t’ha de corregir la realitat. Què faria aquell narrador amb un atemptat? No relatar-lo perquè això és el que vol el terrorista? I la censura no va acabar aquí. Un dia el Camp Nou va començar a cridar “In, inde, independència!” al minut 17 i 14 segons, i alguns narradors van sentir que havien d’ignorar-lo o de parlar a sobre i tapar el crit. Descriure –almenys les primeres vegades– un càntic no és estar-hi a favor o en contra, és periodisme. Fer com si no es cridés res parlant-hi a sobre amb verborrea sobrevinguda, en canvi, és un pronunciament polític i és censura. I més quan el mateix narrador escolta i relata xiulets al mal joc o crits de dimissió al president al mateix estadi, o crits d’“¡Illa, illa, illa, Juanito maravilla!” al Bernabéu al minut 7 de cada partit. Ara que neix el futbol post-coronavirus, els enemics de relatar la realitat com és hi tornen. El document de presentació audiovisual enviat als clubs imposa que s’evitaran plans de graderies buides i que es buscarà “crear una percepció audiovisual atractiva”, fins i tot simulant càntics i aficionats per ordinador. Les ràdios pretenien col·locar micròfons d’ambient per acostar millor el que es viu al camp, però ha estat en va i s’imposa el simulacre. En quin moment l’espectador va firmar la conformitat amb la dictadura del simulacre? Tanta por fa descriure la realitat tal com és?