Fins demà, Jaume

El 2003 naixia l’edició nacional d’El Punt i, al cap de res, Jaume Vidal assumia el lideratge de la secció de cultura. Jo era encara una principiant formada en el periodisme local, sens dubte la millor escola per bregar-se en mil fronts i per adoptar la visió crítica més difícil: la del teu entorn pròxim. En Jaume em va trucar i em va fer l’oferta de la meva vida: cobrir la secció d’art d’aquell nou projecte tan il·lusionador. Ell, un veterà amb trajectòria en les principals capçaleres de la premsa catalana. Ospa! No saben els lectors fins a quins extrems diabòlics són capaços de defensar amb ungles i dents alguns periodistes el que es creuen que és la seva caseta i hortet. La generositat d’en Jaume va ser absoluta: la seva agenda de contactes va passar a ser la meva agenda de contactes. I la seva manera de veure i entendre el món de l’art, neta, honesta, oberta, desacomplexada, la meva manera de veure i entendre el món de l’art. Hem fet equip, sense forçar-ho. Junts hem dedicat tant temps a pensar com a fer la informació artística que creiem que aquests temps demanen. Sempre m’ha agradat sentir-li a dir que es va fer periodista per poder estar a prop d’allò que realment mou la seva vida: l’art, el còmic i la música, principalment. Per això, és molt relatiu que ell ara tanqui etapa en aquest, el seu, diari. A part que ben segur que la seva firma no s’esfumarà del tot, ni ell es perdrà la cultura, ni –el més important– la cultura el perdrà a ell. No li he de dir adeu. Fins demà, Jaume, ens veurem a la pròxima expo.