Ombres de primavera
Un anunci sinistre
Tinc pendent de tornar a les aventures de Fabrizio del Dongo, les intrigues del comte Mosca i les tribulacions de la fascinant Gina que va canviant de nom amb els seus casaments successius a La cartoixa de Parma, però no puc resistir la temptació de dir alguna cosa d’aquest nou vídeo promocional d’España Global per atraure turistes. Canviant l’àudio i així, doncs, les paraules dites pels col·laboracionistes de la campanya, se n’ha fet una parodia que fa present l’existència de presoners i exiliats polítics, la perseverança de la tortura, els desnonaments, la precarietat de tants. També se n’han fet molts, de comentaris irònics, a les xarxes socials. A mi al principi em fa riure quan, abans que comencin a parlar com si fossin titelles amb la veu d’un ventríloc, ens miren amb gravetat Pau Gasol, Fernando Alonso, Ferran Adrià, els germans Roca (en el cas del cuiner Joan, perquè, al darrere, el sommelier Josep i el pastisser Jordi s’ho prenen més relaxadament), la nedadora Teresa Perales (havien de posar-hi almenys una dona) i, amb una especial transcendència, Rafa Nadal, que sembla un d’aquells galans del cinema mut als quals se’ls va acabar la carrera amb l’arribada del sonor.
Deixant de banda els tòpics que van de la lluminositat a la bona vida, la retòrica triomfalista, els símils esportius i el discurs de la seguretat, fa certa vergonya que es vengui la gastronomia amb els representants d’una cuina accessible a uns pocs i que el cuiner caritatiu José Andrés afirmi que a “Espanya menjar és un dret” quan hi ha multitud de persones condemnades a la indigència; fa feredat que aparegui l’esfinx Ana Botín afirmant que Espanya és un bon país per invertir, ho és per a famílies com la seva, que acumulen fortunes estafant Hisenda amb el seu consentiment; provoca perplexitat que la biòloga Maria Blasco declari que hi ha alguns dels centres de recerca millors del món quan les retallades han obligat multitud d’investigadors a marxar a altres llocs; sembla propi de cínics que el cardiòleg Valentín Fuster (director del centre privat Mount Sinai Heart, de Nova York) sentenciï que la sanitat pública espanyola és una de les millors del món quan, amb la crisi motivada per la Covid-19, se n’han vist totes les deficiències, que, en tot cas, el personal sanitari ha contrarestat amb una dedicació impagable; i com a mínim estranya que Joan Roca digui que Espanya és oberta i diversa (ho repeteix Isabel Coixet) quan només apareixen a l’anunci blancs més o menys triomfadors i les fronteres estan tancades a persones “retornades en calent” o confinades als CIE. Així és que començo rient, però acabo emprenyada amb aquesta broma sinistra.