El virus culpable

He llegit en un diari que un 85% de la mainada ha patit efectes psicològics a causa de la Covid-19. L’estudi, elaborat per l’OMS atenent una petició de l’Unicef, esmenta entre els efectes manca d’atenció i d’interès i preocupació. Resulta que ara han descobert que la mainada pateix com qualsevol altre ésser viu uns efectes clarament naturals, però en diuen efectes psicològics i en culpen el virus. La notícia insisteix en la línia marcada que el món és una gran carrera per adquirir més possessions, fins al punt que la mainada se n’ha convertit en una més. Se’ls nega el dret a viure la seva infància en llibertat i en lloc d’educar-los se’ls sotmet als desitjos dels pares, que els compren tot el que demanen per no quedar enrere en la cursa d’inutilitats, peguen els educadors professionals que gosen intervenir en una cosa que és seva, i del fet que la mainada faci de mainada en diuen problemes mentals. Un altre eufemisme per disfressar una veritat. Qui té realment problemes mentals i greus són els qui bombardegen col·legis, els industrials que com les sirenes de l’Odissea que atreien els navegants per devorar-los ho fan amb la mainada a través dels anuncis televisius que veuen en el magnífic aparell que, en molts casos, els han instal·lat a l’habitació per al seu ús personal. Tinc memòria de quan un nen no mostrava atenció i tenia desinterès, en deien un “nen gandul” o mal aplicat, i si tenia preocupació, “emmurriat”, exactament igual que a tothom. Ara resulta que consideren com un mal psicològic que un nen o una nena estiguin preocupats per una pandèmia que afecta tota la humanitat, així com que al col·legi busquin altres distraccions que no siguin les matemàtiques o la història. És a dir, que el fet que els nens no acatin el camí de vida que han dissenyat els pares és un problema per culpa del virus. El mateix que impedeix que els fills responguin com cal, com fa el lluent i ben cuidat cotxe que guarden al garatge per recollir-los a l’escola. I amb això no vull dir que la gent no estimi els seus fills, però vivim en un sistema que tard o d’hora esclatarà fet miques, on preval el “vals el que tens” i que més que res tem la realitat. És per això que cal amagar-la als nens i nenes, fomentant un consum absurd clarament insà per créixer com a persones. I si la naturalesa infantil es rebel·la contra això, la culpa és de la Covid-19, segons els mitjans de desinformació, que ho són quasi tots.