Després de la Covid-19, què?

La ciutadania i les xarxes socials exigeixen mesures urgents per derogar les actuals polítiques neoliberals. Si el govern de Pedro Sánchez vol un país que socialment, econòmicament, políticament i democràticament sigui realment progressista, cal que escolti les reivindicacions; si no ho fa hi ha el perill que, després de la crisi de la Covid-19, caigui en mans de la dreta populista i/o de la ultradreta. Aquest és el decàleg de les més urgents.

Descartar tornar a reeditar la hipòcrita cogobernanza, expropiant les competències a les autonomies, així com els Pactos de La Moncloa, car comportarien retallades a treballadors i jubilats i perpetuaria el neoliberal Règim del 78.

És vital depurar les altes estructures policials i judicials, com s’ha fet amb el coronel Pérez de los Cobos i el general Santafé, de la Guàrdia Civil. Depuració que ha evidenciat el feixisme del PP, Vox i Cs. També cal fer-ho amb el Poder Judicial-CGPJ, el Constitucional, el Suprem, l’Audiencia Nacional (antic TOP), i també amb la Fiscalia, on certs magistrats i fiscals segueixen perseguint polítics catalans per “desafectos al régimen”.

Ni el rei emèrit ni Felip VI poden ser immunes. S’ha d’investigar l’un i l’altre, així com la corona, per negocis fraudulents. Que ho faci el Suprem és com arxivar la causa. No només pels fets esmentats, el rei Felip VI hauria d’abdicar i deixar pas a la República, car ell i el seu pare, a més, són una imposició del dictador. Si no abdica, els ciutadans ho han de decidir per referèndum. En el cas de seguir la monarquia, s’hauria d’aplicar el model suec, més auster per l’economia deficitària del país.

La crisi econòmica exigeix reduir despeses i reduir l’IVA al més imprescindible. S’han de reduir salaris i eliminar vitalicis i prebendes; quan es deixa el càrrec públic, s’ha de deixar de cobrar-les. Les dietes no s’han de cobrar si no s’és a l’hemicicle. És d’exigència ètica evitar les immorals portes giratòries. Resta clar que s’han de reincorporar a l’anterior treball, o a un altre, fins a jubilar-se i no cobrar de l’erari públic fins a cobrar la pensió que els pertoqui.

Espanya, que demogràficament és poc més que la meitat d’Alemanya, és uns dels estats de la Unió Europea amb més polítics per ciutadà, i percentualment és superior a Alemanya. Cal eliminar el controvertit Senado, una institució gens útil; el Congreso també es pot reduir, dels 350 diputats a 250; així com reduir el nombre de diputats autonòmics a la meitat del total, proporcionalment a la demografia de cada zona, i els actuals càrrecs de confiança, al 50%.

Cal esbrinar qui del Suprem va pressionar els responsables de les presons catalanes amb l’objectiu d’evitar que els presos polítics obtinguessin permís per passar el confinament als seus domicilis.