Rebrot de xenofòbia

Juliol, calor, temperatures altes i rebrot de coronavirus al Segrià. On són tots aquells xarlatans que auguraven que amb la calor moriria la Covid-19? Els experts ja advertien que amb els germans petits de la família del coronavirus les coses no funcionaven així. I vam creure que el desconfinament ens donaria una treva, posem, de tres o quatre mesos, que xutaria la pandèmia enllà i que a la tardor rai, que tot serà més fluixet i no faltarà gaire per trobar la vacuna. Hi ha hagut relaxament perquè no es pot mantenir la tensió tants mesos seguits, perquè ja hi havia gent que s’ho prenia relaxadament, hi ha hagut rebrot per la senzilla raó que ens hem desconfinat, perquè a l’estiu tota cuca viu i per mil motius, abans que pels temporers. Si ja va ser ràpid criminalitzar el col·lectiu dels nens o el dels runners i assenyalar-los com a culpables de la transmissió de virus, encara ho ha estat més fer-ho amb els immigrants, com si els temporers haguessin introduït el coronavirus a les residències d’arreu del país, com si els carrers de Lleida haguessin quedat buits, com si les terrasses no s’haguessin omplert. Rebrot de coronavirus i rebrot de xenofòbia. Estaria bé aprofitar aquesta crisi per visibilitzar les condicions de treball i de vida a què condemnem els temporers, la precarietat que pateixen, la misèria que cobren per fer una feina que els d’aquí ja no fan, l’amuntegament a què els aboquem per pernoctar i les proves PCR que els escatimem. La crisi del coronavirus s’acarnissa amb els més febles. Sumeu a la pluja de milions que cal per fer front a la crisi econòmica i social un bon ruixat per a Ponent. El confinament perimetral passarà, però el semiesclavatge modern d’algunes –no totes– explotacions es queda. I mentre tot això passa, anem preparant les vacances. Fa quatre dies presentaven una campanya per fomentar el turisme interior. I ara no sé si volen que ens moguem o volen que ens quedem a casa. Els turistes no els hem pogut criminalitzar, perquè no han vingut.