L’atroç mediocritat burocràtica

En el llibre Conocer Stendhal y su obra, Pilar Gómez Bedete apunta que, agradant-li tant l’òpera a l’autor de La cartoixa de Parma, els protagonistes d’aquesta novel·la podrien associar-se a diferents veus: Fabrici seria un tenor jove; Clelia Conti, de qui Fabrici s’ha enamorat perdudament estant empresonat a la Torre Farnese, podria tenir la veu suau d’una contralt; a Gina li correspon el registre d’una soprano arravatada; i el comte Mosca seria un baríton amb la gravetat que li pertoca, però també amb un punt d’ironia. El cas és que, a la novel·la, Stendhal relaciona un altre personatge, el fiscal general Rassi, amb un d’una òpera bufa de Mozart: el Figaro de les noces.

Ho fa en un passatge en què Rassi visita el comte Mosca, que el rep preguntant-li com és que ha fet raptar a Bolonya un “conspirador que jo protegeixo” (Fabrici). Mosca hi afegeix en relació amb el seu càrrec de ministre del qual depèn la policia: “Que potser sabeu, si més no, com es diu el meu successor?, que serà el general Conti, o bé vós mateix?” Sense acabar d’entendre la sornegueria del comte, el fiscal balbuceja, però, de sobte, “s’espavilà i exclamà amb completa desimboltura i amb el posat de Figaro enxampat en flagrant delicte per Almaviva: (...) Què em donareu per respondre a totes les preguntes?” Allò que, a canvi d’informació, vol Rassi és un títol nobiliari perquè suposa que així adquirirà importància i que, essent el baró Riva, fins amagarà el seu cognom, que a la contrada s’ha convertit en sinònim de vilesa, de manera que s’usa com insult i així són anomenats els gossos rabiüts. Això per l’extrema crueltat del fiscal. Figaro pot assumir-lo un baix o un baix-baríton mentre que, buscant una equivalència en una òpera dramàtica, Rassi seria un baríton de la mena malvada de l’Scarpia de la Tosca.

Rassi informa del que vol a Mosca i, fent doble joc, serveix les maquinacions del príncep, que vol eliminar Fabrici. Rassi, però, diu que ni ell és capaç de justificar la condemna a mort. Sospitant que s’ha venut al comte, el príncep amenaça de processar-lo, però Rassi contraataca: “La llei és a favor meu, i no teniu pas un segon Rassi que sàpiga eludir-la.” Hi afegeix que el tornarà a cridar quan estigui assedegat de sang: “Com de costum, us procuraré una sentència ben agençada feta per jutges tímids.” És així que, posant música jurídica a la injustícia, ho té clar: “No sabreu pas trobar, en els vostres estats, un home tan útil com jo.” Italo Calvino va dir-ne que potser és el primer personatge novel·lesc que encarna la mediocritat burocràtica amb tot el que pot tenir d’atroç.