La Brunells com a exemple

Hi ha dues maneres de constatar el fred que fa al carrer: una és sortir de casa nu, o si es prefereix amb poca roba, i l’altra és fer-ho amb els ulls oberts. Algú dirà que és una ximpleria parlar de fred en aquest moment de l’any, juliol i ple estiu, però el cert és que la calor d’aquests dies és una il·lusió tèrmica, més un desig de vacances que una realitat de poder-les fer amb normalitat o que vinguin a fer-les a casa.

Si es camina prestant una mica d’atenció de seguida es descobreix un paisatge urbà despullat, una buidor ambiental que fa feredat. Glaça el cor veure encara moltes persianes abaixades, molts negocis que ja no obriran, moltes terrasses de bars i restaurants esperant inútilment clientela, molts hotels que ja no esperen ningú. Barcelona ha perdut la bufanda del turisme, que per a molts, més que un complement de roba, és la vestimenta sencera. Hi ha pocs indicis que la cosa remunti i s’espera un estiu trist, una tardor depriment, un hivern gèlid.

Què es pot fer? La resposta és ben simple. Si els de fora no ens fan passar el fred, ens l’haurem de fer passar nosaltres mateixos. Cal passejar per ciutats i pobles nostrats com qui passeja per carrers exòtics de països llunyans, amb ànim de descoberta, i fer-ho disposats a viure emocions que mereixen ser explicades a les amistats en el retorn a casa: Aneu-hi, us agradarà molt!

Com a racó a descobrir, la nova Brunells, al xamfrà dels carrers Princesa i Montcada. Els valents que van projectar la recuperació d’aquesta històrica pastisseria barcelonina es van envalentir amb el desconfinament i a principis de juny van inaugurar el local reformat. Més persianes apujades és el que fa falta ara, perquè les persianes apujades són el somriure de la ciutat i Barcelona necessita riure. Només per la seva gosadia val la pena visitar la Brunells, i també, evidentment, pels seus croissants i tota la col·lecció de coses dolces que hi venen. Aneu-hi, que no us ho expliquin.