El camí marcat

La Junta Elec­to­ral i el Suprem han con­su­mat la bar­ra­bas­sada. Si algun posi­tiu en Covid va exer­cir ahir el dret a vot ha delin­quit con­tra la salut pública. Són 300 delinqüents poten­ci­als a Euskadi i 200 a Galícia. Al·luci­nes man­da­ri­nes i Ber­tolt Brecht es remou a la tomba en veure com escap­cen drets fona­men­tals del veí i mirem a la lluna de València. Un epi­sodi nou de l’estratègia de la por. Cap dubte. A quin punt hem arri­bat que qui hau­ria de garan­tir el dret a vot a qui pot tenir alguna difi­cul­tat per exer­cir-lo surti a pro­fe­rir-li ame­na­ces si vota? I com les com­pli­ran, les ame­na­ces, si les dades mèdiques no són públi­ques? Tre­pit­ja­ran un altre dret? Té la llista el san­ci­o­na­dor dels que no podien votar? Quina auto­ri­tat san­ci­o­narà? La sanitària? La gover­na­tiva? La JEC? El TS? Corinna? Ara sí, digui el que digui qui ho digui, li interessi el que li interessi a qui li interessi, que el pre­si­dent Torra té el camí mar­cat. No pot con­vo­car elec­ci­ons. Per més que el govern sigui divorci i bara­lla diària, que ho és. Per més que això pugui repre­sen­tar que sigui el Suprem qui mar­qui els temps polítics de Cata­lu­nya. Men­tre hi hagi un sol malalt de la Covid i no s’obli­gui a garan­tir-li el dret a vot (si vol exer­cir-lo), no podem anar a elec­ci­ons. Tots els grans estra­tegs ho con­si­de­ra­ran un sim­bo­lisme inútil com van con­si­de­rar que ho era el man­te­ni­ment de la pan­carta. Qui sap dir quants ciu­ta­dans hau­ran per­dut el dret a vot 54 dies després de la con­vo­catòria? Un des­propòsit!