Dinamita al Rosselló

L’estiu de 1870 l’exèrcit francès de Napoleó III va sofrir una gran desfeta militar davant dels exèrcits prussians de Bismarck. El govern de Gambetta llavors va aixecar el monopoli sobre la fabricació de pólvora i explosius, i animà a crear una fàbrica de dinamita com més allunyada millor dels alemanys. L’enginyer Paul Barba es va posar d’acord amb el químic suec Alfred Nobel, i varen veure que la badia de Paulilles, sota les Alberes –entre la plaça forta de Portvendres i el port de Banyuls–, era adequada perquè disposava d’aigua per a la neteja de la nitroglicerina, i era oberta i allunyada de llocs habitats. Aconseguit el permís, a finals de 1870 ja es va inaugurar la fàbrica Barba-Nobel, on treballaren sense interrupció cinc generacions de catalans; va arribar a produir vint tones diàries de dinamita i va ocupar 400 treballadors en règim de poble-colònia autàrquic, amb escola, església i habitatges per als obrers. Per solidificar la nitroglicerina, que és líquida, s’emprava la sorra de la platja com a absorbent... Més endavant Nobel va inventar una nova dinamita denominada “dynamite-gomme” per tal de reforçar la potència d’aquest explosiu.

Però res va sortir sense damnificacions: malgrat totes les mesures de protecció, l’any 1882 una explosió va matar disset “cartutxers” i dos contramestres; i es varen succeir altres accidents –ocultats moltes vegades– fins a la darrera explosió mortal que encara s’esdevingué l’any 1958. La fàbrica va tancar definitivament el 1984. Havien estat cent catorze anys d’un treball perillós...

Abandonades les instal·lacions, l’any 1989 una poderosa entitat financera es proposà d’aixecar allà una “Marina Residencial” amb una inversió de 40 milions de francs, i la creació de centenars de segones residències, amb el nom de Port Mery. L’oposició es mogué molt aviat i quan es varen començar a tallar arbres del boscatge per fer-hi una carretera, la contestació dels catalans del Nord fou intensa i eficaç, i van arribar als tribunals, en una vista dramàtica on es varen projectar fotos dels troncs d’acàcies abatuts il·legalment, ja que era una espècie protegida. L’entitat promotora fou condemnada a pagar una indemnització per la destrossa, i el pla fou abandonat. L’any 2006 es va començar la rehabilitació de l’espai i les antigues construccions, la xemeneia de 35 metres d’altura, les oficines i la casa del director, tot a càrrec del Comitè dels Pirineus Orientals. Ara l’entorn és un esplèndid jardí botànic, amb plantes de totes les regions mediterrànies, amb dedicació als vegetals del cap de Creus. Milers de famílies recorren cada any els seus camins, recordant l’antiga i perillosa fàbrica, però amb l’agradable sortida a la badia, una platja neta i ampla. Ho tenim a quatre passes.