Tribuna
La boleta impossible de trobar
En aquest món, i com es pot comprovar rellegint la Història, les grans estafes que han reeixit tenen certs trets en comú: es fan davant de tothom, basen part de la seva efectivitat en la instrumentalització de la por, generen un relat que sembla veraç, i tot allò que dissenteix de la versió oficial s’etiqueta com a conspiranoia. En el fons, les mentides que més funcionen són les més simples. Estructuralment recorden el “joc de la boleta”: un mestre de cerimònies distreu el babau de torn preguntant-li on hi ha la boleta que s’amaga sota un dels tres gots opacs que mou a gran velocitat. La persona enganyada no ho percep, però tot ha estat preparat mil·limètricament: al seu entorn hi ha tot de desconeguts que exerceixen una certa pressió de grup, sigui animant-la o sigui dient en veu alta on creuen que hi ha la pèrfida esfera; l’incaut s’ha sumat al joc perquè abans algú ho ha fet (el ganxo) i s’ha emportat un bon feix de bitllets; el jugador està tan concentrat en el joc que no veu com hi ha estratègicament col·locades altres persones prestes a fer desmantellar la parada si són descobertes. Al darrere del que només es veu, un triler i tres gotets, hi ha tot un sistema perfectament organitzat.
DES DE FA UNS MESOS, vivim en una permanent distopia, on el que vivim, veiem, llegim i escoltem no és totalment coherent, però públicament gairebé ningú ho qüestiona, i qui ho fa és rebutjat per una majoria absolutament acrítica. Ara bé, accedir al pensament crític és tan fàcil com preguntar i exigir respostes. Aquestes són, des del meu punt de vista, algunes de les preguntes que cal fer respecte del coronavirus i a les quals no he trobat resposta enlloc: Què és un “rebrot”? Augmenten els “rebrots” perquè ara es fan més proves que abans? Les proves es fan a persones que ja han passat el virus o a d’altres? Perquè, si es fan a persones que no havien estat diagnosticades, el que tenim són nous diagnòstics, no? Un “rebrot” no seria la reinfecció de persones donades d’alta? Si hi ha més persones que s’ha detectat que estan contagiades però el nombre de morts no augmenta proporcionalment a com ho feia abans (ràtio detectats/en tractament/morts), això deu voler dir que la malaltia no és tan mortal com es pensava i, per tant, l’única manera de saber exactament l’índex de mortalitat de la Covid-19 és diagnosticar a tothom, o no?
Seguim: si els tests ràpids s’ha demostrat que donen molts falsos positius, per què es continuen fent? Les proves PCR són realment fiables o ho són les serològiques? I si ho són més aquestes, per què no se’n fan? El virus es transmet per l’aire, sí o no? Si el virus pot accedir al nostre cos per les mucoses dels ulls, per què només ens hem de tapar la boca i el nas? Per què una persona no pot anar sola pel mig de la ciutat si no hi ha ningú i en canvi ens pot passar pel costat un ciclista o una persona corrent que respira més fort i, per tant, deixa anar més agents infecciosos i a més distància? Per què s’etiqueta els morts de coronavirus amb un grau de transmissió que impedeix als forenses fer les autòpsies que ens permetrien saber millor quins òrgans afecta el virus? Per què els mitjans no expliquen que el problema real del virus és la concentració de la càrrega viral? Per què no es fa públic aquest any quantes persones moren de malalties estacionals com la grip o la pneumònia? Per què les xifres de contagis i morts de coronavirus no es comparen amb les xifres pròpies d’altres malalties infeccioses comunes? Per què no es distingeix entre els morts per Covid-19 i els morts amb Covid-19?, el matís és important... Per què no hi ha xifres de la situació a Madrid? Per què TV3 dedica una part extensa d’un telenotícies a parlar de “rebrots” i tot seguit encadena una informació sobre que no hi haurà prou vacunes per a tothom? Per què jutges, policies i militars prenen decisions que pertoquen a les autoritats sanitàries? Per què...?
El nombre de preguntes sense resposta és tan alt que és una autèntica frivolitat periodística no fer-ne cap. Frivolitat o mala praxi, o..., i aquí cadascú que pensi el que vulgui. El que també és inquietant, des del meu punt de vista, és que no es dediqui ni un minut a parlar del tsunami econòmic que s’acosta ni s’activin ja ara mecanismes per preveure una resposta ràpida al seu impacte. Ah, per cert, ja sabeu on és la boleta...?