Multes (i compres) prereconfinament

La setmana passada vaig abandonar la llibertat de moviments per la porta gran, amb dues multes d’aparcament de dues sortides diria que gairebé obligades. En tots dos casos, em vaig excedir del temps del tiquet a la zona blava per confiada, i des d’aquí faig una crida a qui correspongui a que faci els ulls grossos i contingui el zel recaptador. No amb mi, no, que jo ja he pagat. En el primer incident, a Barcelona, havia de triar entre deixar el fill sol a la consulta de l’ortodontista (anava amb retard) o arriscar-me a ser multada. Vaig pagar els nou euros de la multa més els quatre del tiquet i vam marxar cap a casa.

Per al segon cas no tinc excusa, va ser només mala sort i em va tocar pagar sis euros. A Mollet del Vallès claven menys, de multa. Divendres al matí, gaudíem remenant i triant en una llibreria (en vam sortir amb una dotzena de lectures i un Lego per al confinament que ens venia); la zona blava estava ocupada a menys de la meitat, vaig aparcar en un carrer secundari i només havien passat vint minuts de l’hora marcada. “Li acaben de posar [la multa] no fa ni dos minuts”, em va avisar un veí que hi passava. Quan feu campanyes sobre el comerç local, assegureu-vos també que teniu una mica la màniga ampla, i espereu-vos, que només fem el badoc (o esperem sense queixar-nos) i hi voldríem tornar.