Partit contra el virus, segona part

Vivim un dels moments més delicats de la pandèmia. Potser fins i tot més que els mesos de confinament obligat. Aquell va ser un període dramàtic i complicat però planava la sensació que es tractava de resistir l’embat. Superar aquell tsunami i després recomençar i avançar. Però ara certifiquem que aquella resistència només va ser la primera part d’un partit, que ara en té una segona i ves a saber quantes pròrrogues. Ara toca jugar contra els rebrots, molt abans del previst. De fet, no hi ha hagut ni mitja part. Ni un respir. I ja no es tracta de resistir, només, sinó de trobar la fórmula perquè no peti tot i enviem el partit a rodar. En tots els sentits: sanitari, econòmic i social. Des de la salut, no ens podem permetre una nova saturació del sistema ni dels seus professionals, que físicament i mental han arribat al límit. Des de l’àmbit econòmic un nou confinament total seria devastador, l’estocada mortal a l’entramat d’empreses i autònoms, i la crisi del 2008, al seu costat, acabaria sent una minúcia. I, socialment, l’agreujament dels contagis i les restriccions només genera malestar i cansament i d’aquí només hi ha un pas a la crispació. Per tant, un panorama sever i complicat. I la gestió que en fem –institucional, col·lectiva i personal– determinarà si guanyem el partit o anem patint pròrroga rere pròrroga.