No són d’aquest món?

Però, què s’han pensat? Que no són d’aquest món? El Procicat recomana la suspensió d’una cerimònia en record de les víctimes de la Covid-19 a la basílica de la Sagrada Família i l’arquebisbe Omella decideix celebrar-la igualment? El govern català entén que no hi ha prou garanties sanitàries per reunir en una homilia desenes de persones i Juan José Omella decideix no només tirar pel dret sinó que, a més a més, anuncia una demanda contra el Departament de Salut? Però en quin món viu aquest home? Fa una cerimònia en record de les víctimes d’aquest coi de virus i convida els assistents a córrer riscos? Se li’n fum, el Procicat a Omella? Se li’n fumen, les recomanacions del govern, a l’arquebisbe? Ho deia ahir mateix el president Torra, i és la pregunta que ens fem tots: més enllà que diuen que davant de Déu ho som tots, no som iguals aquí a la terra davant les recomanacions del govern? No són d’aquest món, ells? A mi em sembla que si alguna cosa haurien de fer l’arquebisbe Omella i els seus seria donar exemple, més enllà de si la mesura és més o menys encertada sanitàriament, i més o menys justa en funció d’altres de similars. Em fa l’efecte que Omella, però, no discuteix pas això. El que hi ha en el fons és un menysteniment cap al govern català. Tant és si a la missa eren trenta persones o n’eren dues-centes (la resolució del Procicat parla d’un màxim de deu persones a les cerimònies a Barcelona, en aquests moments); el tema és si som tots iguals i si en el seu comportament (el comportament d’algú que ha de donar exemple) el que hi ha no és un menysteniment. Jo no soc d’eixe món, pensa Omella. Ell és, és clar, del món de la Conferència Episcopal Espanyola, que és aquella Conferència Episcopal que sobretot és Espanyola i que una vegada i una altra ha demostrat quin respecte i quina consideració té cap al govern català sobretot, ai làs, quan hi mana un independentista. L’enfrontament, sembla, ha sorprès a molts. No sé per què. Omella fa temps que es dedica a la política.