El català dóna feina

Després de llegir la lletra grossa, la lletra mitjana i la lletra petita del decret de reforma laboral costa ser optimista respecte de les possibilitats de reactivació del mercat de treball, entenent per reactivació no pas la possibilitat de quedar-se sense feina amb poca cosa més que una coça al cul subvencionada per l'Estat, sinó considerant que les reformes haurien de crear condicions per generar ocupació.

Amb aquest panorama tan galdós, quan et diuen que en un sector professional hi ha la possibilitat que s'incrementi la demanda de feina un 20 per cent penses que és broma, que la dada està equivocada o bé que es tracta d'una ocupació relacionada amb noves tecnologies o vetes econòmiques ara mateix inexplorades.

Doncs no. La demanda que es veu que creixerà serà la de professors de català. Es veu que l'onada de jubilacions de la primera fornada dels anys setanta està convergint amb l'allau de gent que ha anat arribant durant els últims anys i que tenen interès i/o necessitat de conèixer la llengua de les Tres Bessones. En un context de crisi econòmica com el que vivim, i de crisi nacional com el que ens està matant si un referèndum de debò no hi posa remei (de moment, però, a votar aquest diumenge), notícies com aquesta permeten entrellucar alguns brots verds. Els pessimistes em direu que el català dóna feina perquè està tan fotut que cal un exèrcit de filòlegs per salvar-lo. No m'aixafeu la guitarra, ara que m'havia posat tan content. A més, els idiomes els salva la gent que els vol parlar. I una societat que reclama mestres és que té ganes d'aprendre.