Ombres d’agost
‘Le rayon vert’
Cineasta que va donar mil voltes als jocs de seducció i als embolics sentimentals, Eric Rohmer creia que el deure del cinema és donar compte de la bellesa del món, de manera que les seves imatges fan atenció a la naturalesa en les seves mudances i a vegades es deleixen amb els fenòmens atmosfèrics, com és el cas del “raig verd” que, de manera excepcional en condicions d’extrema claredat, es pot fer visible amb l’últim flaix del sol a la posta. Mentre passeja per la costa de Biarritz, Delphine, la protagonista de Le rayon vert (1986), en sent parlar casualment a un grup de persones que s’hi refereixen a propòsit d’una novel·la de Jules Verne que, amb el mateix títol, explica una història romàntica ambientada a Escòcia. Delphine, encarnada per Marie Rivière amb una naturalitat desarmant, sent parlar del raig verd en unes vacances d’estiu durant les quals sembla que no sap què fer amb la seva vida. Sentint-se sola, desmenjada, tan trista que, sempre a punt de plorar, se li fa insuportable la banalitat, Delphine no està bé enlloc: tothom vol ajudar-la, però el seu mal no vol soroll. Anotant els dies, que comencen a primers de juliol i acaben encetat l’agost, Rohmer la segueix en el seu vagareig per París, en una estada fugaç a Cherbourg, en un intent inútil de passar el temps a muntanya i, finalment, a la costa basca. Mentre dona a veure l’estat d’ànim del personatge, mostra la vida estiuenca amb la gent estirada prenent el sol a la riba del Sena, amb les taules parades als patis de les cases, amb els banys multitudinaris a les platges: aquesta vida ara condicionada. La fràgil Delphine, que és una romàntica, també ha sentit que, segons Verne, la visió del raig verd procura una comprensió dels sentiments propis i aliens. A punt de tornar a París, a l’estació de Biarritz coneix un noi amb el qual se’n va cap a Donibane Lohizune. Amb ell, davant del mar, veu el raig verd i, com si el seu cor esclatés de joia, crida “Oui”. Un sí a la vida amb el desig de l’amor. S’ha de dir que Rohmer, que va rodar la pel·lícula amb només un càmera i un tècnic de so, va destinar part del pressupost a un equip que va intentar filmar sense èxit el raig verd en diversos llocs. És així que en la imatge relativa al fenomen atmosfèric potser hi ha l’únic efecte especial de la filmografia de Rohmer. Continuarà: demà, Conte d’estiu, Eric Rohmer, 1996.