Les ‘demoiselles’ de Rochefort

En un viatge estiuenc per la costa atlàntica francesa amb destinació a l’illa de Noirmoutier, on Jacques Demy i Agnès Varda hi passaven vacances en un molí reformat situat a la platja de la Guérinière, dues entusiastes de Les demoiselles de Rochefort (1967) vam fer estada en aquesta ciutat per veure-hi les localitzacions de la pel·lícula, entre les quals la plaça Colbert, on, en un dels seus edificis, les bessones Delphine i Solange Garnier (encarnades respectivament per les germanes Catherine Deneuve i Françoise Dorléac) fan classes de dansa i música. Fins i tot vam atrevir-nos a taral·lejar Nous sommes deux jumelles, amb la qual les bessones Garnier, nascudes a més sota el signe de bessons, es presenten als espectadors. Plenament estival, lluminosa com ella sola i d’un romanticisme contagiós, Les demoiselles de Rochefort em fa feliç. Creuant-se, trobant-se o no en un encadenament d’atzars i d’equívocs, hi ha les bessones Garnier amb una mare (la gran Danielle Darrieux) que ven de frites; un pintor i poeta que, fent la mili a la marina, busca la seva dona ideal dibuixant-la amb els trets de Delphine sense conèixer-la; el propietari d’una botiga de música (Michel Piccoli) i un pianista nord-americà (Gene Kelly) que el visita a Rochefort; i uns firaires ballarins, entre els quals George Chakiris. És així que, amb Kelly, tan vital com sempre, i el Chakiris de West Side Story, Demy homenatja el musical americà fent un dels seus films tan personals. Tot és una festa que culmina a la plaça Colbert amb les germanes Garnier cantant La chanson d’un jour d’étè, que, amb una ingenuïtat desarmant, convida a estimar-ho tot: els riures, i els plors; el dia i la nit; el sol i la pluja; la ciutat i el camp; el mar i el foc. Agnès Varda deia que el seu estimat Jacques feia musicals com un desig de felicitat, però que li sortien tristos (vegin Les parapluies de Cherbourg), amb l’excepció d’aquestes demoiselles. També recorda el rodatge del film com un temps feliç suspès, poc després, amb la mort de Françoise Dorléac en accident de cotxe. Demy va morir el 1990 i, dos anys després, Varda va realitzar Les demoiselles ont eu 25 ans per festejar el 25è aniversari del rodatge del film a Rochefort. El record de la felicitat és encara la felicitat? Continuarà: demà Cleó de 5 a 7, Agnès Varda, 1962).