Oportunitats perdudes

El Parlament de Catalunya va debatre divendres sobre la monarquia. No és el primer cop que ho fa i, de fet, arran de l’escapada que ha protagonitzat el Borbó emèrit, ha estat l’única cambra oficial de l’Estat que ha posat sobre la taula el futur de la institució. L’efecte que tindrà tot plegat és escàs, per no dir nul. La monarquia no acabarà –per desitjable que sigui– perquè el Parlament de Catalunya es pronunciï contra una corona anacrònica. Els efectes reals que pot tenir el debat, però, recauen sobre els partits catalans. D’una banda, les tensions que ja ha provocat la publicació total o parcial en el DOGC. Els dos socis de govern han obert l’enèsima batalla entre ells, una discussió que, en el fons, no beneficia a ningú i menys l’independentisme. L’altre efecte que pot tenir –i que també depèn de la publicació al diari oficial– és que el partit de color taronja torni a anar al TC, i ja sabem què significarà això: la segona part d’un cas Forcadell, amb Roger Torrent com a protagonista.

El cert és que per la monarquia no val la pena crucificar judicialment ningú i que la declaració de divendres és més política que executiva. I més amb un espanyolisme vigilant per tallar de soca-rel tot el que faci tuf de trencament de l’Estat. Però si un acord parlamentari ni es publica, per a què es pren? És a dir, si aquest havia de ser el final d’una maratoniana sessió, no era més fàcil prendre l’acord que fos i fer una declaració institucional?

La crisi borbònica hauria de ser una oportunitat per a l’independentisme de retrobar la unitat que sembla haver perdut, en un moment en què l’estructura de l’Estat està en les hores més baixes que se li coneixen. Aquest hauria de ser un revulsiu si el que es pretén és impulsar una república, però els partits polítics catalans tornen a fer el mateix de sempre: deixar passar les oportunitats. Es concentren en excés en el tacticisme polític, en què interessa a cadascú, i mentrestant es perd de vista l’objectiu principal. Una actuació que, en el fons, el que fa és deixar les coses com estan.