‘Unrelated’

Si ahir parlava d’una nord-americana madura (Jane Hudson/Katharine Hepburn) que, a mitjans dels últims anys cinquanta, arriba a Venècia amb el desig d’admirar la ciutat i potser, encara que no ho reconegui, viure-hi una experiència amorosa, no sembla que la dona anglesa que protagonitza Unrelated (2007) sàpiga gaire bé per què visita una amiga seva que, junt amb la família extensiva, estiueja en una esplèndida casa de camp (crec que m’està sortint una sèrie una mica burgesa) situada a prop de Siena i, per tant, en un altre lloc mític d’Itàlia: la Toscana. Potser és una fugida incerta (o només un parèntesi per pensar-hi) d’un cul-de-sac matrimonial. Arribant al lloc amb un estat d’ànim fràgil, com si covés en ella una insatisfacció i a la vegada esperés una revelació en el temps suspès de les vacances, el personatge central (Anne/Kathryn Worth) del primer film de Joanna Hogg (que, per cert, al més recent The souvenir fa que uns amants viatgin a una Venècia que sembla somiada o una invenció de la memòria) té cert parentiu amb la Delphine de Le rayon vert que va fer-se present fa unes Ombres. Arribant, doncs, una mica d’esquitllentes a la Toscana, Anne sembla avorrir-se amb els adults i, en canvi, s’incorpora a les correries estiuenques dels joves de la família amb les nits alcohòliques que no s’acaben vora la piscina. Potser, com palpita en el film, és una manera de resistir-se al fet de fer-se gran junt amb el desig de lliurar-se a una certa inconsciència i a l’hedonisme d’uns joves despreocupats. També, sens dubte, sent una atracció pel nebot de l’amiga, Oakley, encarnat per un jove Tom Hiddleston que sembla un bell àngel tèrbol. Potser, doncs, Anna vol sentir desig per un altre cos, si és possible més jove. Les seves expectatives, i les suposicions que podem fer els espectadors, es frustren havent-hi, a més, un petit accident que fa que els joves rebutgin Anne pel fet que, sentint-s’hi obligada, ha passat una informació als adults. Les vacances acaben i és hora de retornar a Londres potser amb la mateixa incertesa amb què Anne se’n va anar. Podria continuar amb altres vacances cinematogràfiques a la Toscana, però el viatge per Itàlia seguirà amb una estada a Nàpols. Continuarà: demà, Viatge a Itàlia, Roberto Rossellini, 1954.