Religió Disney

AWalt Disney, quan era petit, el seu pare no li regalava caramels o joguines, sinó Bíblies. Aquest adust progenitor es deia Elies, un home estoic i treballador de fe molt puritana. La seva religiositat era severa, i la va inculcar al seu fill, i aquest la traspassaria als dibuixos animats i a tot l’imperi Disney.

El pare del geni Walt no bevia alcohol, no fumava. Aquesta severitat extrema del congregacionalisme cristià patern va afectar el fundador de l’imperi Disney, que no trepitjava esglésies, de gran. No veureu mai una església, temple, sinagoga... en un decorat de Disney, perquè no volia ferir sensibilitats ni discriminar ningú. Creia en l’amor diví, això sí, i aquest no necessitava esglésies. Arreu del món avui hi ha tesis doctorals i recerques acadèmiques sobre la religiositat a Disney, des de la importància de les religions ancestrals fins al cristianisme implícit en alguns dels seus personatges, però sobretot l’aspecte preocupant és una sospita d’antisemitisme que ha perseguit la marca Disney des dels inicis.

Disney es va allistar a la Segona Guerra Mundial per lluitar contra els alemanys, fet que per a molts prova que no era partidari del règim. Malgrat això, el perfil de filonazi l’ha acompanyat perquè als anys quaranta freqüentava un grup que es deia Motion Picture Alliance for the Preservation of American Ideals, un grup blanc, de pressió anticomunista i amb arrels antisemites, del qual es va separar aviat. Un dels errors més greus pels quals l’empresa Disney va admetre que s’havia equivocat va ser caricaturitzar el llop d’Els tres porquets com a home jueu. De seguida van rebre queixes i van rectificar. Era el 1933, un any extremament sensible i funest per a aquest tipus d’errors.

A Un dels homes més significatius en el judaisme que es mou per Hollywood, conegut com el rabí de les estrelles, Edgar Magnin, el considerava un dels seus amics. Molts dels seus treballadors eren jueus, i ells mateixos han negat aquesta obsessió que hauria tingut el fundador contra el judaisme. Durant la seva vida, i després de mort, ha sigut acusat també d’altres aversions. Meryl Streep va definir Disney no només com a racista sinó també com a misogin i antisemita. La Lliga Catòlica dels Estats Units ha denunciat més d’un cop alguna de les seves pel·lícules per anticatòliques i New Age. Tothom troba ets i uts en l’imperi que ha poblat el món de fantasia des dels anys cinquanta. També entre els seus treballadors hi ha polèmica, des qui troba que va ser una de les millors persones i empresaris que ha conegut mai, fins als qui el titllen de dèspota. Ell mateix parlava sempre primer de lleialtat amb els seus empleats, i després amb el públic. Una excepció religiosa va donar-se el 17 de juliol del 1955, en l’acte de dedicació del parc temàtic Disneyland, on el reverend Glenn Puder, que era família de Disney, va impartir la benedicció, i on també hi havia representants jueus, protestants i catòlics. En un llibre d’entrevistes a grans personatges de l’espectacle, li pregunten sobre la seva fe. La pregària segons Walt Disney inclou demanar però també donar: una demanda i una promesa, suplicar i agrair. La seva filla Sharon reconeix que el seu pare “era molt religiós” però no vinculava la seva religiositat amb assistir a cerimònies de la comunitat.

A les pel·lícules traspuen valors ètics que pouen en les arrels del judeocristianisme. Al final guanya el bé i es venç el mal. Hi ha convivències complexes entre la natura i la humanitat, i emergeixen valors on no ho sembla, dirigint la mirada sempre vers aspectes ètics de superació, resistència, empatia. La vida és complicada, però hi ha unes forces dins cadascú que la poden arribar a millorar. El seu fundador era un home que mai no va rebre llepolies ni va veure la vida de colors, ni va sentir les melodies enganxoses que ara es propaguen en el seu nom. Del que potser no renegaria avui, si veiés què s’ha fet en el seu nom, és del que hi ha d’implícit al darrere. La fantasia com a refugi, l’esperança que al final tot pot arribar a anar bé, i la importància de la infància com a desxifradora d’un món encara lliure de malícia.