Opinió

A la tres

Creuem els dits, Bargalló

“Sempre cal fer cas als alemanys, en la pandèmia de la Covid igual com en la pandèmia de les euroordres

Si, tal com proclamaven aquells militars carregats de medalles a l’inici de l’estat d’alarma, la lluita contra la Covid-19 havia de ser una guerra, lamentablement tot indica que aquest setembre es pot convertir en el Waterloo de l’Illa, en l’Stalingrad de la Vergés i en el Little Bighorn d’en Bargalló. Malgrat l’optimisme patològic de Simon i la pedagogia infinita d’Argimon –determinats en cada roda de premsa a injectar als ciutadans dosis d’optimisme destinades a crear anticossos d’esperança–, la veritat és que després d’un estiu desbocat ja ens podem calçar amb vista a una tardor devastadora. Fins i tot el primer ha endurit el seu missatge. Prou que ho recorden els que hi entenen i no estan sotmesos als missatges falsament tranquil·litzadors del politiqueig: en les epidèmies la primera onada tan sols és una trucada a la porta, l’autèntica amenaça, la més letal, és la segona. I a la tempesta perfecta que representarà el govern viral de coalició entre la Grip i la Covid-19 s’afegirà, així ho apunten els meteoròlegs, un hivern de fred calamitós. D’aquells hiverns d’abans que als que som gironins ens obligaven a comprar un bon abric per Fires. L’experiència ens ha demostrat que sempre cal fer cas dels alemanys, en la pandèmia del coronavirus igual com en la pandèmia de les euroordres. I què diuen els alemanys? Doncs, a part de refregar-nos que a l’Estat espanyol la propagació comunitària està descontrolada, adverteixen que només la combinació d’una vacuna imminent i una immunitat de ramat podran posar fi als contagis. O sigui, que val més anar-se acostumant a considerar la Covid com un membre més de la família. Davant aquest panorama toca reprendre les classes. Si de debò el retorn a les aules està garantit, com afirma el conseller, l’únic que ens toca als pares i a les mares és esperar que els sindicats i el departament poleixin les seves diferències, que els docents acceptin el paper de nous herois de la segona onada i creuar els dits perquè d’un curs presencial no passem a un curs demencial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia