Opinió

Tribuna

Planificar la incertesa

“Els canvis obren la porta a noves opcions i alternatives i també representen reptes i finituds, per això, vingui el que vingui, serà clau la nostra actitud per viure-ho d’una manera o una altra

Can­cel·laci­ons de viat­ges, repa­tri­a­ci­ons i retorns forçats, pro­jec­tes atu­rats o direc­ta­ment des­car­tats, pèrdues de feina, locals tan­cats, distància de segu­re­tat, cul­tura sus­pesa, mas­ca­re­tes obli­gatòries, nits d’estiu silen­ci­o­ses sense el gar­buix de les fes­tes noc­tur­nes, sense fes­tes majors ni fes­ti­vals d’estiu, turisme km 0... Si fa un any enrere ens hagues­sin dit que aquest seria el pano­rama de l’estiu del 2020, no ens ho hauríem cre­gut. I és que estem davant un món que se’ns mos­tra d’una forma abso­lu­ta­ment dife­rent del que coneixíem, amb un deno­mi­na­dor comú cons­tant: la incer­tesa.

Aquests dies se’ns con­tra­po­sen sen­sa­ci­ons: la neces­si­tat de poder gau­dir sense massa aglo­me­ra­ci­ons d’uns dies de des­con­nexió en el nos­tre país (ni que siguin unes breus vacan­ces que sem­bla que les neces­si­tem més que mai), però alhora el neguit d’enca­rar-nos a una tar­dor que tot apunta que serà d’extrema com­ple­xi­tat, no tan sols per la pos­si­bi­li­tat de nous con­ta­gis, sinó per una forma nova d’orga­nit­zació social que impacta direc­ta­ment en la nos­tra quo­ti­di­a­ni­tat. I tot això amb les but­xa­ques per­so­nals i col·lec­ti­ves cada dia més bui­des per la crisi econòmica que ja és també social, sanitària, cul­tu­ral, política...

I és que arriba el setem­bre i s’engega un nou curs (a molts nivells) i topem amb el com mane­jar aquesta situ­ació i pla­ni­fi­car la incer­tesa d’un any que ara mateix sem­bla que tan sols en podem afir­mar amb segu­re­tat el nom dels mesos que vin­dran. Perquè el món pla­ni­fi­cat i segur que ens empe­nyia a con­tro­lar i fins i tot a pro­jec­tar-nos cons­tant­ment al futur, ha per­dut pis­to­nada i com un miratge s’ha mig esfu­mat. De fet, hem pas­sat d’una herència social que enal­tia el “per sem­pre” (con­cepte con­tro­ver­tit i cons­truït soci­al­ment) a una rea­li­tat que sem­bla que no ens dona ni marge per pro­gra­mar el demà. I això ens pot gene­rar molt neguit. D’una banda ens posa la incer­tesa i la difi­cul­tat de ges­ti­o­nar-la davant nos­tre (venim d’un con­text social que ha inten­tat con­tro­lar-la i negar-la) i, de l’altra, s’obre un món més real on l’arti­fici del con­trol deixa pas als can­vis que esde­ve­nen com a part natu­ral de la vida. I això ens acaba ofe­rint la pos­si­bi­li­tat de poder desen­vo­lu­par més eines i estratègies per fer front a situ­a­ci­ons noves.

És cert, però, que aquest procés pot impli­car un des­gast per­so­nal i col·lec­tiu molt impor­tant.

Per A algu­nes per­so­nes el sol fet d’ima­gi­nar una situ­ació amb nous rebrots i pos­si­bles con­fi­na­ments genera una ansi­e­tat tan ele­vada que arriba a por­tar al blo­queig. A l’altre extrem hi ha qui pre­fe­reix (hiper)orga­nit­zar-se com si res passés, sense ni pre­veure la pos­si­bi­li­tat de can­vis sob­tats en les nos­tres vides (reflex també de la inca­pa­ci­tat de sos­te­nir la incer­tesa). Dos pols opo­sats davant una mateixa rea­li­tat que no són massa adap­ta­tius. És bàsic no caure en posi­ci­ons extre­mes que emo­ci­o­nal­ment encara ens poden fer patir més. Cal que, tot i la inco­mo­di­tat que pot gene­rar, tin­guem clar que no ho podem con­tro­lar tot. Ten­dim a bus­car res­pos­tes i cer­te­ses perquè això ens genera segu­re­tat i ens ajuda a recu­pe­rar la calma.

Aquí serà clau tenir pre­sent què depèn única­ment de mi i sobre què puc deci­dir. A això li podem sumar els recur­sos de què dis­poso per fer front a la situ­ació i els apre­nen­tat­ges que hem tret de les experiències vis­cu­des (per exem­ple, què ens va fun­ci­o­nar durant el con­fi­na­ment). Això ens pot gene­rar una major tran­quil·litat. Per con­tra, també hem de ser cons­ci­ents de tot allò que no depèn de nosal­tres i apren­dre a inte­grar els can­vis que for­men part de l’essència de la vida. La incer­tesa ens manté més acti­va­des i faci­lita que iden­ti­fi­quem mol­tes més opor­tu­ni­tats. No resis­tir-nos als can­vis (perquè això porta a l’esgo­ta­ment), sinó accep­tar-los ens aju­darà a inte­grar-los millor, perquè ara mateix la incer­tesa és ine­vi­ta­ble. Els can­vis obren la porta a noves opci­ons i alter­na­ti­ves i també repre­sen­ten rep­tes i fini­tuds, per això, vin­gui el que vin­gui, serà clau la nos­tra acti­tud per viure-ho d’una manera o una altra. Un setem­bre com­plex s’apro­xima i caldrà estar ben pre­pa­ra­des per fer-hi front.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia