L’Agulló

És d’agrair que, 27 anys després d’un dels assassinats polítics més roïns mai comesos a l’Estat dit espanyol, tinguem la novel·la documentada Guillem, de la Núria Cadenas, i el documental La mort del Guillem, de Carlos Marqués-Marcet. Ara només falta una biografia que es diu Pedro Cuevas i el seu món. Va ser Cuevas qui va apunyalar l’antifeixista i independentista Guillem Agulló (18 anys) al cor, l’11 d’abril de 1993, mentre quatre companys neonazis subjectaven la víctima. Va ser Cuevas qui va ser condemnat a 14 anys i en va complir quatre (els còmplices van ser absolts). Va ser Cuevas qui, més tard, va muntar una botiga en línia de venda d’armes lleugeres (esprais paralitzants, punys americans, navalles...) i qui, en ser investigat per la Guàrdia Civil el 2004, va resultar ser un membre clau d’una xarxa (que incloïa militars en actiu) de vendes offline d’armes gens lleugeres com ara unes escopetes de canons retallats i tot un llançagranades (Cuevas i tots els altres van ser absolts i després indemnitzats perquè la mateixa Guàrdia Civil havia destruït les seves armes –o sigui, les proves– abans del judici). I va ser Cuevas qui, el 2007, es va presentar per les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional. Fins a la data, Sànchez i Cuixart i els altres presos polítics –tots inhabilitats, per contrast amb el Cuevas– han estat empresonats durant dos i, en alguns casos, gairebé tres anys, tot i no haver ni enaltit el nazisme ni traficat amb armes ni assassinat ningú. Qui protegeix els uns i persegueix els altres? Vet aquí el nus gordià de l’Estat dit espanyol. I si es tallés? Ui, ui, ui...