Keep calm
És l’hora de les propostes
L’independentisme català s’apropa al tercer aniversari de l’1-O dividit i amb uns evidents símptomes de desorientació que apressen a la clarificació del projecte per assolir la república catalana. Ha quedat clar que l’Estat espanyol no té cap proposta a oferir als catalans. L’aparell judicial continua amb una acarnissada repressió i Pedro Sánchez ha decidit dinamitar la taula de diàleg per anar a buscar l’aliança estratègica amb Ciutadans. Tot i que també és cert que JxCat ha posat prou bastons a les rodes d’aquest intent de vehicular una solució dialogada i democràtica al conflicte entre Catalunya i l’Estat que va articular ERC en l’acord d’investidura. Però ara cal saber si l’independentisme té una proposta alternativa que sigui viable. Els principals actors independentistes estan obligats a presentar propostes clares i concises de cap on volen portar el país i com pretenen assolir la independència. Aparcant la retòrica simbolista i deixant de mirar pel retrovisor. Una proposta per avançar que interpel·li també la part de la societat catalana que no és independentista però manté valors democràtics. Cal explicitar el full de ruta teòric però també la concreció de com executar-lo. Ara ja sabem que al davant hi ha un Estat disposat a desplegar la més brutal repressió. Però aquesta realitat no pot ser l’excusa per a plantejaments reactius, sinó la base per a propostes reals i realistes de com assolir la independència i de quins ideals socials planteja cadascú en el camí cap aquest objectiu. I els ciutadans decidirem a les urnes el camí a seguir, mal que li pesi a un Estat en deriva demofòbica.