Alimentació post-Covid

Aquest títol és prematur, però la pandèmia ja ha influït en la nostra manera de veure i consumir el menjar, i pot condicionar bona part de la producció d’aliments del futur. Diversos fets i debats així ens ho indiquen.

Una qüestió cabdal és l’impacte sobre el medi ambient de la producció animal intensiva, tenint en compte que moltes malalties infeccioses emergents, entre les quals sembla evident que també la Covid, són zoonosis (transmeses per animals a persones), i l’expulsió d’animals del seu medi natural pot contribuir a la seva difusió. Tota activitat humana deixa una empremta a l’entorn, però, si es fa amb cura, l’eventual contribució de la producció de carn, llet i ous a la difusió de la Covid no és rellevant. Això sí, per bé que és possible obtenir-ne, en quantitat adient, amb harmonia amb el medi, hem de produir i consumir més aliments vegetals que animals, però tenint en compte que les tècniques de producció vegetal intensiva, amb les consegüents desforestacions, també poden tenir un impacte negatiu sobre la sostenibilitat i la difusió de zoonosis en privar, així mateix, la fauna salvatge del seu hàbitat natural. Tot plegat posa d’actualitat les carns artificials o cultivades i les “carns vegetals”, denominació, aquesta darrera, contradictòria, ja que no contenen ingredients d’origen animal.

Cal incrementar les produccions de proximitat, en benefici dels nostres pagesos i de la qualitat i frescor del producte, amb el consegüent escurçament de la cadena alimentària i de la despesa econòmica i ambiental deguda al transport. Una altra forma de producció d’aliments que està emergint és l’agricultura vertical, sense terra, en capes apilades, que es pot practicar a ciutat, fins i tot a pisos o terrats, la versió més actual dels horts urbans. Més proximitat, impossible. També cal aprofitar millor els residus de la indústria alimentària com a adob. A més, l’agricultura convencional ha d’anar aplicant la intel·ligència artificial per millorar les seves tècniques o preveure plagues.

El confinament ha induït a picar productes molt calòrics, rics en greixos i sucres. Recordem que hi ha aperitius ben saludables, de fruita i verdura deshidratada. És important tenir en compte l’efecte negatiu de l’obesitat enfront de moltes malalties, també en el cas de la Covid. A més, l’obesitat altera la resposta a molts medicaments i la proporció de persones obeses al món és alta. Per això, A. Syed, H. Soran i S. Adam, en un article al British Medical Journal, ho destaquen, i demanen que en els estudis de medicaments i vacunes per a la Covid també s’incloguin persones amb excés de pes.

A casa nostra és interessant la iniciativa de Sílvia Bañares, Pere Castells i Juanjo Villalobos, que amb altres experts del camp alimentari, han proposat el document Food Post-COVID, on s’aborden les problemàtiques de productes locals versus globals, la cadena agroalimentària, i les dificultats de la restauració i el turisme, i es consideren oportunitats de futur. També es posa en relleu la importància de la transformació digital, de l’economia circular per limitar el malbaratament i promoure el reciclatge, la conveniència d’una autoritat sanitària a nivell global, que els països desenvolupats ajudin als altres, que la Unió Europea tendeixi a un autoabastament d’aliments i material sanitari, que cal promoure la producció ecològica, adaptar els transports a l’estalvi energètic, afavorir l’establiment d’empreses al medi rural i atendre la inevitable readaptació laboral, tot plegat en el marc d’una “revolució ètica”.

El capitalisme vell, al qual es referia Francesc Cabana en aquest diari, pot entorpir aquestes i altres línies d’actuació necessàries, ja que entén per llibertat el “campi qui pugui” i per política social el “ja t’apanyaràs”. Un alt directiu de la multinacional Danone, Emmanuel Faber, ha afirmat que després de la crisi del coronavirus hi ha el risc que no hi hagi classe mitjana a l’hora de menjar, tan sols els rics, que consumiran aliments exquisits i saludables, i els pobres, el que puguin. Com ha fet Francesc Reguant, és oportú recordar l’opinió del professor Olivier de Shutter, especialista en economia i drets socials: “Cal deixar de tractar els aliments com una mercaderia i tractar-los com un bé comú.”