L’aviació, en picat

La crisi econòmica pel coronavirus ha afectat de manera especialment greu la indústria de l’aviació, des dels fabricants d’aeronaus fins a les companyies aèries, passant pels aeroports i les agències de viatges. La caiguda és insòlita. A nivell mundial, el 2020 es preveu una facturació de menys de la meitat del 2019, el tràfic de passatgers internacionals ha baixat en picat, el nombre de passatgers a Espanya entre el gener i el juliol ha caigut un 68% (al Prat, un 70%; a Girona, un 89% i a Reus, un 96%). La patacada ha fet saltar totes les previsions, incloses les que indicaven que ens els pròxims 15 anys es doblaria el nombre de passatgers. I, a remolc de la crisi, les companyies aèries de bandera estan essent rescatades amb suport financer públic, les retallades de personal de Boeing i Airbus (els dos colossos de l’aviació mundial) són de l’ordre de 15.000 empleats a cada una, una bona part del personal dels aeroports i agències de viatges a casa amb ERTO i equivalents. Tot un panorama.

En l’horitzó hi planen núvols gruixuts que anuncien turbulències i que ja es veurà com la deixen. Mentre no hi hagi vacuna, el sector no podrà reprendre el vol. Quan això passi, que esperem que sigui aviat, caldrà veure quin rastre haurà deixat la crisi a les empreses (caiguda de valor, sobreendeutament, pèrdues...) i al mercat, concretament en una demanda que ha descobert la por de volar i que ha descobert substitutius (teletreball, telereunió, turisme de proximitat...). En un mercat que tot sembla indicar que es reduirà, volar serà un acte més selectiu. Més encara quan s’implantin, com espero, requeriments de reducció del CO2. En aquest sentit, a veure si el que no han aconseguit els humans, carregats d’interessos econòmics, ens ho portarà un virus, ço és, un cel més blau, sense aquelles horribles i letals per al planeta xarxes de fum.