Excel·lència constant

On fixem el gust, l’excel·lència, el plaer? Com en aque­lles capses de petits tre­sors, on hi ha des d’una pet­xina fins a un tros de cor­dill, la feli­ci­tat sap arre­ce­rar-se en el pala­dar i, amb la par­ti­ci­pació de tots els sen­tits, donar-nos les millors hores. Estic con­tent, perquè, mal­grat el pano­rama d’incer­te­ses que escampa la pandèmia, aquest agost de pro­xi­mi­tats he tin­gut el pri­vi­legi i el goig de tor­nar a El Celler de Can Roca a Talaià, a Girona. Saps del cert que l’experiència d’asseure’s a les seves tau­les, assa­bo­rir la seva cuina, beure els seus vins, cap­bus­sar-te en les seves postres, farà d’aquell àpat una experiència única i trans­for­ma­dora. Saps que ets davant l’art. Els Roca, Joan, Josep i Jordi, que són motor con­tinu, saben anar sem­pre més enllà. Fins i tot ara, en temps d’atu­rada gene­ral, han refor­mat l’espai d’esde­ve­ni­ments Mas Mar­roch com a res­tau­rant on es poden tas­tar els clàssics de la seva bri­llant tra­jectòria, que els ha situat al cim. I rega­len la vista dels lla­mi­ners, a més d’amb els gelats Rocam­bo­lesc, amb l’obra­dor de la Casa Cacao, allà on han fet un petit hotel amb xoco­la­te­ria pròpia. I la seva pet­jada és al Plaça del Vi 7, i als fogons d’ori­gen amb els seus pares, Josep i Montse, al peu del canó. I a tants altres llocs. L’atu­rada que per­met mirar enrere, saber-se arre­lat i seguir bar­ri­nant i explo­rant altres camins d’evo­lució. Quins camins té el pala­dar? Què vol? Des­co­brir o reconèixer? Tra­dició o inno­vació? Àcids, cítrics, amargs? Dolços? Anar fins a l’extrem o no moure’s de la zona de con­fort? I a par­tir de quin moment aquell plat o aque­lla tècnica inno­vada passa a ser tra­dició? Ells ho saben, ells han obert camins, i tre­ba­llen amb les emo­ci­ons, ens fan anar al cel i tor­nar.