Excel·lència constant

On fixem el gust, l’excel·lència, el plaer? Com en aquelles capses de petits tresors, on hi ha des d’una petxina fins a un tros de cordill, la felicitat sap arrecerar-se en el paladar i, amb la participació de tots els sentits, donar-nos les millors hores. Estic content, perquè, malgrat el panorama d’incerteses que escampa la pandèmia, aquest agost de proximitats he tingut el privilegi i el goig de tornar a El Celler de Can Roca a Talaià, a Girona. Saps del cert que l’experiència d’asseure’s a les seves taules, assaborir la seva cuina, beure els seus vins, capbussar-te en les seves postres, farà d’aquell àpat una experiència única i transformadora. Saps que ets davant l’art. Els Roca, Joan, Josep i Jordi, que són motor continu, saben anar sempre més enllà. Fins i tot ara, en temps d’aturada general, han reformat l’espai d’esdeveniments Mas Marroch com a restaurant on es poden tastar els clàssics de la seva brillant trajectòria, que els ha situat al cim. I regalen la vista dels llaminers, a més d’amb els gelats Rocambolesc, amb l’obrador de la Casa Cacao, allà on han fet un petit hotel amb xocolateria pròpia. I la seva petjada és al Plaça del Vi 7, i als fogons d’origen amb els seus pares, Josep i Montse, al peu del canó. I a tants altres llocs. L’aturada que permet mirar enrere, saber-se arrelat i seguir barrinant i explorant altres camins d’evolució. Quins camins té el paladar? Què vol? Descobrir o reconèixer? Tradició o innovació? Àcids, cítrics, amargs? Dolços? Anar fins a l’extrem o no moure’s de la zona de confort? I a partir de quin moment aquell plat o aquella tècnica innovada passa a ser tradició? Ells ho saben, ells han obert camins, i treballen amb les emocions, ens fan anar al cel i tornar.